Carles Pellicer i Boulanger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarles Pellicer i Boulanger
Biografia
Naixement5 gener 1896 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagog Modifica el valor a Wikidata

Carles Pellicer i Boulanger (Barcelona, 5 de gener[1] o 7 de gener[2] de 1896 - ibídem, 26 de setembre de 1963) fou un pianista i professor del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Fill de Joan Baptista Pellicer i Cardona, pianista i professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1911 en Carles s'examinà a l'Escola de segon curs de violoncel [3] amb resultat d'excel·lent, el 1914 ho feu al curs superior de piano [4] i el 1921-1922 al d'orgue[5] amb la mateixa qualificació. El dia 1 de març de 1919 va entrar a l'escalafó de l'ajuntament de Barcelona.[2]

El 1924, pare i fill acompanyaren al piano l'Orquestra Pau Casals en un concert al Palau de la Música Catalana. En Carles, però, es dedicà a l'ensenyament del piano de l'Escola Municipal de Música, on hi fou nomenat per oposició [6] pels voltants de l'octubre del 1931. En foren alguns alumnes la futura acordionista Pepeta Sellés, els compositors Fèlix Martínez i Comín, Domènec Moner, Margarida Orfila i Maria Teresa Pelegrí, l'organista Montserrat Torrent, els pianistes Maria Teresa Monclús i Alexandre Vilalta, la soprano Francesca Cecília Gubert i el violoncel·lista Ramon Vilaclara.

Carles Pellicer tingué dos germans, l'Emili (?-1957)[nts 1] i la Cécile (1905-1992). Va estar casat amb Àngela Cuyàs i Ponsa (?-1986).[7]

Notes[modifica]

  1. Emili Pellicer i Boulanger (?- Barcelona, 21 d'octubre de 1957) va ser químic farmacèutic. Fou professor d'adob de cuiros a l'Escola Industrial (1923), director de l'"Escuela Española de Tenería", de l'"Estación Experimental de la Industria de Curtidos", del Boletín de la Asociación Química i un dels fundadors de l'"Asociación Química Española de la Industria del Cuero". Al 1960 la seva vídua va donar part del seu fons documental a la Biblioteca de Catalunya ( «Noticiario». Boletín de la Asociación Química Española de la Industria del Cuero [Barcelona], VIII, núm. 58, 1957, pàg. 265-266.). Es va casar amb Josepa Gil i Antolí.

Referències[modifica]

  1. Registre de Defuncions, ajuntament de Barcelona, tom 478 plana 536 del llibre de defuncions 1981-1985. Al llibre de naixements de Barcelona de l'any 1896 no n'hi cap cap entrada amb aquesta persona, la qual cosa fa pensar que el naixement no es va produir a la ciutat de Barcelona o que la data de naixement no és pas la correcte al llibre de defuncions.
  2. 2,0 2,1 «Suplemento Escalafón del Personal». Gaseta municipal de Barcelona - Any 38. Ajuntament de Barcelona, 1951.
  3. «Notas Locales». La Vanguarda, 02-07-1911, pàg. 3.
  4. «Notas locales». La Vanguardia, 08-07-1914, pàg. 4.
  5. «Escuela Superior de Música». La Vanguardia, 15-07-1922, pàg. 4.
  6. «Escola Municipal de Música». Revista musical catalana, Octubre 1931, pàg. 421.
  7. «Necrològiques». La Vanguardia, 19-05-1986, pàg. 34.