Carlhintzeïta
 Carlhintzeïta | |
|---|---|
 Cristalls de carlhintzeïta de la localitat tipus | |
| Fórmula química | Ca₂[AlF₆]F·H₂O |
| Epònim | Carl Hintze  |
| Localitat tipus | mina Cornelia, Hagendorf, Waidhaus, Alt Palatinat, Bavària, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.03 |
| Dana | 11.6.7.1 |
| Heys | 8.6.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,485Å; b = 6,983Å; c = 9,305Å; α = 91,14°; β = 104,85°; γ = 90,0° |
| Color | incolor |
| Macles | sempre maclada per rotació en {101} |
| Exfoliació | no observada |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | subvítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,86 g/cm³ (mesurada); 2,89 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,411 nβ = 1,416 nγ = 1,422 |
| Birefringència | δ = 0,011 |
| Pleocroisme | non-pleochroic |
| Angle 2V | mesurat: 77°, calculat: 78° to 86° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-031 |
| Any d'aprovació | 1979 |
| Símbol | Chz |
| Referències | [1] |
La carlhintzeïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom per Pete J. Dunn, Donald R. Peacor i B. Darko Sturman en honor del Dr. Carl Adolf Ferdinand Hintze (1851-1916), professor de mineralogia i director de l'Institut de Mineralogia de la Universitat de Breslau.
Característiques[modifica]
La carlhintzeïta és un halur de fórmula química Ca₂[AlF₆]F·H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma de petits cristalls aplanats de color blanc en grups radials oberts.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carlhintzeïta pertany a «03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs» juntament amb els següents minerals: criolitionita, criolita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, usovita, pachnolita, thomsenolita i yaroslavita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en mineralitzacions de fosfats en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a strengita, rockbridgeïta, pirita i apatita. Va ser descoberta l'any 1979 a la mina Cornelia, a Hagendorf (Waidhaus, Bavària, Alemanya).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlhintzeïta |
- ↑ «Carlhintzeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 març 2016].