Carmen Werner Bolín
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1906  Màlaga (Espanya) |
| Mort | 2000 (93/94 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista política |
Carmen Werner Bolín (Màlaga, 1906-2000) va ser una activista espanyola d'ideologia feixista.
Biografia[modifica]
Nascuda a Màlaga el 1906, era filla del setè comte de San Isidro. Estreta amiga de José Antonio Primo de Rivera,[1][a] des de data primerenca va formar part de la Falange. El començament de la guerra civil la va sorprendre a Màlaga; si bé ella no va ser víctima de la repressió republicana, diversos membres de la seva família sí que van ser afusellats.[4]
Delegada provincial de la Sección Femenina (SF) de Falange a Màlaga,[5] durant algun temps també va dirigir la secció de Falange a la província malaguenya.[6] Posteriorment Pilar Primo de Rivera la va nomenar regidora central de l'Organització Juvenil femenina i cap de la Secció de Jerarquies i Cultures de la SF.[7] També va dirigir els cursos d'educació física de la SF, que van començar el 1938.[5] A la capital malaguenya va comptar amb l'estreta col·laboració de l'escriptora Mercedes Fórmica.[b]
D'origen parcialment alemany,[8] Carmen Werner va ser una simpatitzant de l'Alemanya nazi.[1] El 1937 va liderar una comitiva de la Sección Femenina que va viatjar a Alemanya, on van visitar instal·lacions de les Joventuts Hitlerianes prop de Darmstadt i van assistir al míting de Nuremberg.[9]
El 1941 va contreure matrimoni, encara que va seguir ocupant llocs de rellevància a la Sección Femenina.[10]
Obres[modifica]
- —— (1958). Convivencia social: formación familiar y social. Madrid.[11]
Notes[modifica]
- ↑ Segons alguns autors, Carmen Werner i José Antonio Primo de Rivera haurien mantingut relacions sentimentals, o que hauria estat la seva amant.[2][3]
- ↑ Segons ha indicat Mercedes Fórmica en les seves memòries, Carmen Werner creia que el paper de la dona havia de veure's circumscrit a l'esfera privada.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ferrán i Glenn, 2002, p. 80.
- ↑ Álvarez Rey, 2006, p. 39.
- ↑ Richmond, 2003, p. 159.
- ↑ Suárez Fernández, 1993, p. 54.
- ↑ 5,0 5,1 Bowen, 2000, p. 48.
- ↑ 6,0 6,1 Ferrán i Glenn, 2002, p. 84.
- ↑ Bowen, 2000, p. 46n.
- ↑ Bowen, 2000, p. 46.
- ↑ Bowen, 2000, p. 47.
- ↑ Sánchez López, 2007, p. 134.
- ↑ Richards, 2013, p. 374.
Bibliografia[modifica]
- Álvarez Rey, Leandro. Andalucía y la Guerra civil: estudios y perspectivas. Universidad de Sevilla, 2006.
- Bowen, Wayne H. Spaniards and Nazi Germany: Collaboration in the New Order. University of Missouri Press, 2000.
- Ferrán, Ofelia; Glenn, Kathleen M. Women's Narrative and Film in Twentieth-century Spain. Routledge, 2002. ISBN 0-415-93633-0.
- Richards, Michael. After the Civil War: Making Memory and Re-Making Spain since 1936. Cambridge University Press, 2013. ISBN 978-0-521-72818-8.
- Richmond, Kathleen J.L.. Women and Spanish Fascism: The Women's Section of the Falange 1934-1959. Routledge, 2003. ISBN 0-203-38072-X.
- Sánchez López, Rosario. Entre la importancia y la irrelevancia: Sección Femenina de la República a la transición. Editora Regional de Murcia, 2007. ISBN 978-84-7564-365-6.
- Suárez Fernández, Luis. Crónica de la Sección Femenina y su Tiempo. Asociación Nueva Andadura, 1993.