Carmen de Burgos
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María del Carmen Ramona Loreta de Burgos y Seguí 10 desembre 1867 Almeria (Espanya) |
| Mort | 9 octubre 1932 (64 anys) Madrid |
| Sepultura | Cementiri Civil de Madrid |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura |
| Ocupació | periodista, activista pels drets de les dones, editora, traductora, novel·lista, escriptora, sufragista |
| Nom de ploma | Colombine Raquel Honorine Perico el de los Palotes Gabriel Luna Marianela |
| Família | |
| Parella | Ramón Gómez de la Serna |
  | |
Carmen de Burgos y Seguí, també coneguda pel pseudònim de Colombine,[1] (Rodalquilar, localitat de Níjar, Almeria, 10 de desembre de 1867 - Madrid, 9 d'octubre de 1932)[1] va ser una periodista, escriptora, traductora i activista dels drets de la dona espanyola.[2]
Se la considera la primera periodista professional a Espanya i en castellà per la seva condició de redactora del madrileny Diario Universal el 1906, diari que dirigia Augusto Figueroa. Va signar també amb pseudònims com a Gabriel Luna, Perico el de los Palotes, Raquel, Honorine o Marianela.
Biografia[modifica]
Nascuda a Almeria el 1867, va viure a Rodalquilar, Níjar, on el seu pare, vicecònsol de Portugal a Almeria, posseïa terres, mines i el cortijo La Unión. Als setze anys es va casar amb Arturo Álvarez Bustos, periodista dotze anys més gran que ella. Aquest era fill del governador civil d'Almeria, que a més a més tenia en propietat la tipogràfica que imprimia el principal diari de la capital, i això va permetre Colombine de familiaritzar-se amb el món de la premsa des de jove. El matrimoni va constituir una desil·lusió des del primer moment per a Carmen, que se separarà legalment del seu marit.
Al juny de 1895 obté la titulació de mestra d'Ensenyament Elemental Primària i el 1898 la d'Ensenyament Superior, a Madrid. El 1901 obté plaça mitjançant oposició en l'Escola Normal de Mestres de Guadalajara. Aquest any mor el seu fill i decideix abandonar el seu marit i començar una nova vida independent, amb Maria Álvarez de Burgos, la seva altra filla. Destacaria aleshores com a periodista, corresponsal de guerra, escriptora, assagista i traductora. Romandrà a la ciutat castellana fins al 1907.
Va ser parella del també escriptor Ramón Gómez de la Serna durant vint anys. També se la va relacionar amb Galdós, Blasco Ibáñez, Cansinos Assens, Juan Ramón Jiménez, Tomás Morales, Alonso Quesada, Julio Antonio, Julio Romero de Torres, Sorolla. Se la considera una de les primeres defensores del paper social i cultural de la dona. Va defensar també la llibertat i el gaudi d'existir. Independent a ultrança, va creure en un món millor i va ser una «feminista», encara que ella odiava aquest terme, i republicana, acostumaven a anomenar-la «Carmensita». Va desenvolupar una estreta amistat amb l'escriptora portuguesa Ana de Castro Osório.[3]
Va morir el 1932, al cap de poc d'haver intervingut en una reunió del Cercle Radical Socialista.
Treball literari[modifica]
Va treballar a El Universal, El Globo, La Correspondencia de España, El Heraldo de Madrid i ABC, diari del qual va ser la primera redactora. Va cobrir diferents episodis de la Guerra de Melilla el 1909, essent una de les primeres dones corresponsals de guerra de la història d'Espanya. A més a més de la seva intensa obra periodística són destacables les seves conferències en l'àmbit del moviment feminista, com per exemple La misión social de la mujer (1911) i La mujer en España. No va ser gaire ben considerada per un important sector dels crítics i escriptors contemporanis, que en diverses ocasions van menystenir la seva feina i la seva obra, i van intentar relegar i reduir la seva persona a la simple condició d'«amant» de Ramón Gómez de la Serna.
Entre les seves novel·les més populars pot citar-se Puñal de claveles, escrita al final de la seva vida i basada en l'esdeveniment conegut com el crim de Níjar, que va tenir lloc el 1928 en el «Cortijo del Fraile», a la comarca del Campo de Níjar, i que va ser una de les inspiracions amb les quals va comptar Federico García Lorca per al seu drama Bodas de sangre.[4]
Obres[modifica]
| Novel·les curtes |
|---|
|
| Novel·les |
|---|
| Assajos i altres escrits |
|---|
|
| Traducció |
|---|
|
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Carmen de Burgos. Biografía». Instituto Cervantes.
- ↑ «Carmen de Burgos» (en castellà). Fundación Carmen de Burgos, 02-10-2018. [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ Ballesteros García, Rosa María «Còpia arxivada». Docencia e Investigación: revista de la Escuela Universitaria de Magisterio de Toledo, 2003. Arxivat de l'original el 2016-03-06 [Consulta: 12 maig 2016]. Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
- ↑ Edición digital de Puñal de claveles por la Biblioteca Virtual de Andalucía
- ↑ Text de La mujer fantástica a la Biblioteca Nacional de'Espanya
- ↑ Texto de Los anticuarios a BNE
Bibliografia[modifica]
- Núñez Rey, Concepción «Un puente entre España y Portugal: Carmen de Burgos y su amistad con Ana de Castro Osório» (pdf). ARBOR Ciencia, Pensamiento y Cultura, 2014.
- Memorias de Colombine, la primera periodista (ISBN 84-923433-1-1) por Utrera, Federico. - Majadahonda: Hijos de Muley-Rubio, 1998.
- Carmen de Burgos Colombine (ISBN 84-670-1266-8) por Bravo Cela, Blanca.
- Carmen de Burgos, Colombine (1867-1932). Biografía y obra literaria. Tesis doctoral a cargo de Concepción Núñez Rey. Universidad Complutense de Madrid, 1992.
- Ramírez Gómez, Carmen «Mujeres escritoras en la prensa andaluza del siglo XX (1900-1950)». Universidad de Sevilla. Serie: Literatura [Sevilla], 2000.
Enllaços externs[modifica]
- «Carmen de Burgos “Colombine”. Serie Mujeres en la historia (minuts=54:04)». Televisión Española [Madrid], 04-05-2003.
- Mujeres en la historia - Carmen de Burgos 'Colombine'
- Biografia i obres a Escritoras.com
- Carmen de Burgos al web de Ramón Gómez de la Serna
- Biografía sobre Carmen de Burgos en Cervantes.es
- Obres digitalitzades de Carmen de Burgos a la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional d'Espanya