Caroline Rémy de Guebhard
  | |
| Nom original | (fr) Séverine |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) Caroline Rémy 27 abril 1855 París |
| Mort | 24 abril 1929 (73 anys) Pierrefonds (França) |
| Sepultura | Pierrefonds |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Anarquisme |
| Activitat | |
| Ocupació | activista, empresari de mitjans, activista pels drets de les dones, escriptora, periodista, editora |
| Partit | Partit Comunista Francès (1921–) Secció Francesa de la Internacional Obrera (1918–) |
| Nom de ploma | Arthur Vingtras Séverine Séverin |
| Família | |
| Cònjuge | Antoine-Henri Montrobert (1871–1885) Adrien Guebhard (1885–1924) |
| Parella | Jules Vallès Georges de Labruyère (1885–1920) |
| Fills | Roland Guebhard (en)  (  Adrien Guebhard) |
Signatura  | |
Caroline Rémy de Guebhard (París, 27 d'abril de 1855 – Pierrefonds, 24 d'abril de 1929), més coneguda sota el pseudònim literari de Séverine, fou una anarquista, periodista i feminista francesa.[1]
Trajectòria[modifica]
Al voltant de 1880, Rémy participa en la publicació socialista de Jules Vallès, Cri du Peuple, la qual va dirigir un temps a causa de la mala salut de Vallès.[2] Cada vegada més militant en els seus punts de vista, es feu amiga de la seua companya periodista i feminista Marguerite Durand, però després d'un enfrontament amb el marxista Jules Guesde, deixà el diari al 1888. Continuà escrivint en altres publicacions promovent l'emancipació de les dones i denunciant injustícies socials de tota mena, incloent el cas Dreyfus. El 31 de juliol de 1892 i a causa d'aquest cas, Rémy esdevingué la primera periodista de la història a entrevistar un papa, León XII. Uns anys després, al 1897, escrigué per al periòdic feminista La Fronde, creat i dirigit per M. Durand.[3]
Recolzà la Revolució russa de 1917 i, al 1921, s'uní al Partit Comunista Francés. Uns anys després, però, abandona el partit i continua en la Lliga dels drets humans. Com a defensora incondicional de l'esquerra, Rémy donà suport a algunes de les causes anarquistes més importants de l'època, com la defensa de Germaine Berton, i també participa en els esforços de 1927 per salvar els anarquistes italians Sacco i Vanzetti.[4]
Bernard Lecache, fundador del Comité d'Honor de la Lliga Internacional contra el Racisme i l'Antisemitisme, escrigué la seua biografia. Pierre-Auguste Renoir el 1885 li feu un retrat que ara es troba a la Galeria Nacional d'Art de Washington.[2]
Poc abans de morir, participà en la campanya de suport a la candidatura del metge Albert Besson, triat conseller del districte de Saint-Fargeau, conseller general del Sena. Rémy va morir el 1929. Alguns dels seus documents es troben a la Biblioteca Marguerite Durand de París. El 1933, en memòria de Séverine, Besson feu que el Consell de París donara el nom "Séverine" a la plaça creada per iniciativa seua.[1]
Obra[modifica]
- Pages rouges, Paris, H. Simonis Empis, 1893.
- Notes d'une frondeuse : de la Boulange au Panama, Préf. Jules Vallès, Paris, H. Simonis Empis, 1894.[5]
- Pages mystiques, Paris, H. Simonis Empis, 1895.
- En marche, Paris, H. Simonis Empis, 1896.[6]
- Affaire Dreyfus : Vers la lumière... impressions vécues, Paris, Estoc, 1900.[7]
- La Toute-puissance de la bonté, (S. l.), 1900.
- Sac à tout : mémoires d'un petit chien, Paris, F. Juven, 1903.
- À Sainte-Hélène, pièce en 2 actes, Paris, V. Giard et I. Brière, 1904.
- Line : 1855-1867, Paris, Crès, 1921.
- Choix de papiers, annotés parell Évelyne Li Garrec, Paris, Tierce, 1982.
- Impressions d'audience, (Émile Zola, "J’accuse !", réactions nationales et internationales) Valenciennes, Presses universitaires de Valenciennes, 1999.
Bibliografia[modifica]
- Hugues Lapaire, Séverine, citoyenne de la Châtre en Berry, 40 p., éditions du Gargaillou, Châteauroux
- Paul Couturiau, Séverine, l'insurgée, Monaco, Éditions du rocher, 2001. ISBN 2-268-04054-2
- Christiane Demeulenaere-Douyère, Séverine & Vallès, ou Li Cri du peuple, Paris, Payot, 2003.[8] ISBN 2-228-89708-6
- Évelyne Li Garrec, Séverine (1855-1929), Vie et combats d'une frondeuse (postface de Bernard Noël), l'Archipel, 2009.
- Françoise Blum, « Séverine ou la recherche d'une justice perdue », Mil neuf cent : Revue d'histoire intellectuelle, no 11 « Comment sont-ils devenus dreyfusards ou anti-dreyfusards ? », 1993, p. 94-100.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «SÉVERINE [Caroline RÉMY, dite [Dictionnaire des anarchistes] - Maitron]» (en francès). maitron-en-ligne.univ-paris1.fr. [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Évelyne Le Garrec, Séverine, une rebelle 1855-1929 (édition du Seuil, 1982), 308 pages.
- ↑ Blum, Françoise «Séverine ou la recherche d'une justice perdue» (en francès). Mil neuf cent, 11, 1, 1993, pàg. 94–100. DOI: 10.3406/mcm.1993.1088. ISSN: 1146-1225 [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ «Le Progrès de Bel-Abbès ["puis" de Sidi-Bel-Abbès. Journal de l'arrondissement de Sidi-Bel-Abbès]» (en francès). Gallica, 25-05-1910. [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ texte, Séverine (1855-1929). Auteur du. «Notes d'une frondeuse : (de la Boulange au Panama) / Séverine ; [préface de Jules Vallès]» (en francès). Gallica, 1894. [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ texte, Séverine (1855-1929). Auteur du. «En marche... / Séverine» (en francès). Gallica, 1896. [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ texte, Séverine (1855-1929). Auteur du. «Vers la lumière... impressions vécues : affaire Dreyfus / Séverine» (en francès). Gallica, 1900. [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ Odile, Krakovitch, «Christiane Douyère-Demeulenaere, Séverine et Vallès. Le Cri du Peuple, Paris, Éditions Payot, Collection « Portraits intimes », 2003, 282 p. ISBN 2-228897-08-6. 17,50 euros.» (en francès). Revue d'histoire du XIXe siècle. Société d'histoire de la révolution de 1848 et des révolutions du XIXe siècle, 31, 01-12-2005. ISSN: 1265-1354 [Consulta: 8 octubre 2018].
Enllaços externs[modifica]
- Perfil de Caroline Rémy en l'Enciclopèdia Anarquista.