Carta a la reina d'Anglaterra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreCarta a la reina d'Anglaterra
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorVicenç Pagès i Jordà Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1999 Modifica el valor a Wikidata
EditorialEditorial Empúries Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaimmortalitat Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la epistolar Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisPremi Ciutat d'Olot Marià Vayreda de Prosa Narrativa (1996) Modifica el valor a Wikidata

Carta a la reina d'Anglaterra és una novel·la curta de caràcter epistolar escrita per l'autor català Vicenç Pagès i Jordà. Va ser publicada el 1997 per l'Editorial Empúries.[1]

Argument[modifica]

Narra en cent pàgines la vida mil·lenària del protagonista, en Joan Ferrer, un ferrer que fa un pacte amb el diable pel qual es torna immortal. En ser condemnat a una pena tan dura com injusta, s'adreça en una carta a la reina d'Anglaterra amb enuig.[2][3]

Recepció[modifica]

Va ser el primer gran èxit de l'autor.[2] Va rebre el premi Marià Vayreda l'any 1996.[4] El 2015, va ser traduït a l'eslovè per Veronika Rot i publicat per l'editorial Sodobnost.[2] Com a curiositat, el dia que va morir Elisabet II del Regne Unit, llavors reina d'Anglaterra, molts dels lectors de la novel·la van penjar una fotografia de la coberta a les xarxes socials.[1]

Segons Sara Serrano Valenzuela de la revista Visat, l'obra fa un repàs dels temes que han preocupat l’ésser humà al llarg de la història. Va afirmar que «l’estil àgil i fluid no impedeix que la suggestió irònica inundi les pàgines del llibre».[3]

Estanislau Vidal-Folch d'El Periódico va elogiar l'«agosarament d'explicar mil anys d'història a través d'una sola vida».[5]

D'altra banda, Jordi Amat i Fusté d'El País va constatar que l'obra constituïa una paròdia de la novel·la històrica i que demostrava «el domini precís i consolidat de la màquina narrativa» de Vicenç Pagès. També va citar Valentí Puig, que havia assegurat el següent: «és un triomf de l'atzar, un atzar del tot aparent, controlat per un autor que no deixa res a l'atzar».[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ramis, Llucia. «El día que murió la reina» (en castellà). La Vanguardia, 10-09-2022. [Consulta: 3 abril 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 «La novel·la 'Carta a la reina d'Anglaterra', traduïda a l'eslovè». Emporda.info, 22-10-2015. [Consulta: 3 abril 2023].
  3. 3,0 3,1 Serrano Valenzuela, Sara. «Vicenç Pagès Jordà». Visat, revista digital de literatura i traducció. [Consulta: 3 abril 2023].
  4. «Vicenç Pagès i Jordà». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 abril 2023].
  5. Vidal-Folch, Estanislau «Instants d’una generació». El Periódico, 24-10-2003.
  6. Amat, Jordi. «L’excel·lència postmoderna». El País, 28-08-2022. [Consulta: 3 abril 2023].