Carta al Dr. Arbuthnot
| Tipus | poema  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Alexander Pope |
| Publicació | 1735 |
| Gènere | poema |
La Carta al Dr. Arbuthnot és una sàtira en forma de poema escrita per Alexander Pope i dirigida al seu amic John Arbuthnot, que era metge. Publicada per primer cop el 1735, Pope l'havia compost un any abans, el 1734, en assabentar-se que Arbuthnot s'estava morint. Pope va descriure-la com un homenatge a llur amistat.[1] Considerada com la seva obra «més obertament autobiogràfica»,[2] hi defensa l'exercici que va fer del gènere de la sàtira, alhora que hi ataca aquells que havia tingut per oponents o per rivals al llarg de la seva carrera.[2]
Tant pel que fa a la composició com a la publicació, el poema va tenir una història accidentada. La forma canònica està formada per 419 versos en dístics heroics.[2] La Carta al Dr. Arbuthnot és coneguda per ser l'origen de l'expressió anglesa «damning with faint praise» (maleir amb una lloança lleu), feta servir tan sovint que ha acabat per convertir-se en un clixé, en un idiotisme. Un altre dels seus versos més famosos és «¿Qui trenca una papallona damunt d'una roda?»
Destinatari[modifica]
John Arbuthnot va ser un metge conegut per ser un home d'enginy. Va pertànyer al Club Scriblerus, juntament amb Pope, Jonathan Swift i John Gay. Anteriorment, havia estat el metge d'Anna de la Gran Bretanya.[3] El 17 de juliol de 1734, Arbuthnot va escriure a Pope que tenia una malaltia terminal. En una resposta que data del 2 d'agost, Pope diu que té pensat de continuar escrivint sàtira; i el 25 d'agost, li diu que li dedicarà una de les cartes, que més tard va definir com un homenatge a llur amistat. Arbuthnot va morir el 27 de febrer de 1735, vuit setmanes després que el poema fos publicat.[4]
Composició[modifica]
Segons Pope, la Carta al Dr. Arbuthnot era una sàtira «escrita de mica en mica durant molts anys, i que ara m’he afanyat a aplegar.» El poema, havent-lo acabat el 3 de setembre, va descriure’l en una carta a Arbuthnot com «el millor homenatge que podia llegar, tant de la meva amistat amb tu, com del meu propi caràcter, de tal mena que no t’hagis d'avergonyir d'aquesta amistat.»[5]
Història editorial[modifica]
La Carta al Dr. Arbuthnot té una història editorial enrevessada. El poema va ser publicat per primer cop com un infoli de vint-i-quatre pàgines el 2 de gener de 1735, sota el títol de «Una carta de Mr. Pope al Dr. Arbuthnot», amb data de 1734. El mateix any va aparèixer a les «Obres» de Pope en volum infoli, en quart i en octau. En vida de Pope, era inclosa entre els seus «Moral Essays.» Després que morís, el 1751, era publicada a l'inici de «Imitations of Horace», rebatejada amb el nom «Carta al Dr. Arbuthnot, com a pròleg a la Sàtira», malgrat que no tingués ni les característiques horacianes ni tampoc les d'un pròleg.[6]
Anàlisi[modifica]
El poema inclou retrats del personatges «Atticus» (Joseph Addison) i «Sporus» (John Hervey). Addison se’l presenta com una persona d'un gran talent; minvat, però, per por o gelosia. Hervey és sexualment pervers, malèvol, tant absurd com perillós. Pope fa veure la virulència de l'atac de Sporus fent exclamar a Arbuthnot: «¿Qui trenca una papallona damunt de la roda?», en referència a aquell mètode de suplici que s'anomena la roda.[7] Emfasitzant llur amistat, Pope contraresta la imatge que tenia de «monstre envejós i malèvol», la sàtira del qual «brolla d'un ésser desproveït de tot afecte natural i sense cor.»[8] Va ser una «venjança eficient i autoritària»: tant en aquest poema com en d'altres de la dècada de 1730, Pope es presenta a si mateix com algú que escriu sàtira, no pas per ego o misantropia, sinó per complir amb una virtut impersonal.[8]
Tot i que va ser rebutjada per un crític contemporani de Pope com «un mer pasquí»,[9] la Carta al Dr. Arbuthnot ha estat descrita com un dels seus «èxits més impressionants, una obra amb autèntica força, tant tràgica com còmica, així com d'una gran inventiva formal, a pesar de l'origen gairebé caòtic de què va sorgir.»[10]
Referències[modifica]
- ↑ Pat Rogers, The Alexander Pope Encyclopedia (Greenwood Press, 2004), p. 110.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rogers, The Alexander Pope Encyclopedia, p. 110.
- ↑ The Norton Anthology of English Literature, volum 1.
- ↑ Rogers, The Alexander Pope Encyclopedia, p. 110; Baines, The Complete Critical Guide to Alexander Pope (Routledge, 2000), p. 37.
- ↑ Rogers, The Pope Encyclopedia, p. 110, citant la Correspondence de Pope 3: 416–17, 423, 428, 431.
- ↑ Rogers, The Pope Encyclopedia, p. 110.
- ↑ Dennis Todd, Imagining Monsters: Miscreations of Self in Eighteenth-Century England (University of Chicago Press, 1995), p. 245.
- ↑ 8,0 8,1 Todd, Imagining Monsters, p. 247.
- ↑ John Barnard, Alexander Pope: The Critical Heritage (Routledge, 1973), p. 16.
- ↑ Rogers, The Alexander Pope Encyclopedia, p. 111.