Casa-fàbrica Marià Güell
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Sant Pau, 75 (enderrocat) i Marquès de Barberà, 26 | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Marià Güell i Bigorra | ||||
La casa-fàbrica Marià Güell era un conjunt d'edificis als carrers de Sant Pau, 75 i del Marquès de Barberà, 26 al Raval de Barcelona, dels quals només es conserva el segon.
Història[modifica]
El 1793, el marquès de Barberà Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí) va establir en emfiteusi al mestre de cases Jaume Calvet una part del seu hort al carrer que porta el seu nom,[1] on es va instal·lar una fàbrica de vidres plans sota la raó social Ignasi March i Cia.[2] El 1799, Calvet va establir en emfiteusi una parcel·la que contenia l'edifici de la fàbrica a l'arquitecte Joan Bosch, titular de la raó social Joan Bosch i Cia, successora de l'anterior,[3] que el 1806 va vendre la propietat al comerciant Jaume Sala per 6.000 lliures.[4] El 1836, a conseqüència d'un litigi iniciat pels antics socis contra la seva vídua, la finca va sortir a subhasta[5] i fou adquirida pel botiguer Antoni Brugarolas (també escrit Burgarolas)[6] i Olivella,[7] que el 1838 va encarregar a l'arquitecte Joan Vilà i Geliu la construcció d'un nou edifici.[8][9]
A principis de la dècada del 1840, els fabricants de teixits de cotó Marià i Joan Güell i Bigorra[10][11] eren establerts al carrer d'en Cortines, 6 (antic 10),[12][13] (vegeu casa-fàbrica Canet-Santonja), i posteriorment, Marià es va traslladar al carrer del Marquès de Barberà, 37 (antic 19)[14][15] (vegeu casa-fàbrica Gelabert). El 1850, va demanar permís per a enderrocar l'edifici existent al carrer de Sant Pau[16] (vegeu fàbrica d'indianes de Miquel Castelló) i construir-hi de nou amb planta baixa i quatre pisos[17] segons el projecte del mestre d'obres Antoni Jambrú i Riera.[18][19][20]
El 1861, els béns d'Antoni Brugarolas i Roca, fill de l'anterior, van ser executats per l'impagament d'un deute,[21][22] i pel que sembla, la finca del carrer del Marquès de Barberà fou adquirida per Marià Güell.[23] A la seva mort aquell mateix any,[24] la fàbrica va continuar sota la raó social Güell Germans:[25] «San Pablo, 75, frente á la de Cadena. Güell hermanos. Fábrica de tejidos de algodon. Cutíes para colchones de todas clases. Arabias. Se hacen espediciones á todas partes.»,[26] que el 1863 compartia les instal·lacions amb altres dues societats: «San Pablo, 75. Cendra hermanos. Fábrica de tejidos de hilo, lana y algodon. Driles de varias clases; patenes, mezclillas y castores; lanillas, tartanes de todas clases. Se sirven pedidos á todas partes.[27] Barbará, 26, Fábrica de varios tejidos de lana, hilo, algodon. Pañolería de todas clases. Tartanes. Damascos de algodon. Driles, cutíes, biones. Espediciones á todos puntos. Sres. Santa y Galcerán».[28]
Entre 1910 i 1922, als baixos del carrer de Sant Pau hi hagué el cafè-dancing La Bombilla.[29] Finalment, fou enderrocat a la dècada del 1990, afectat pel PERI del Raval.[30]
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 24-4-1793.
- ↑ Almanak mercantil ó guía de comerciantes, 1799, p. 363.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/27, f. 287-292v, 22-7-1799.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, anual 1.113/34, f. 291-297, 8-9-1806.
- ↑ Diario de Barcelona, 27-01-1836, p. 214.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 60.
- ↑ AHPB, notari Valentí Gros, manual 1.221/10 (2a part), f. 76-88, 4-12-1838.
- ↑ «Carrer Marquès de Barberà 26». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-128, 03-03-1838.
- ↑ Diario de Barcelona, núm. 261, 18-09-1853, p. 6633.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos, 27-05-1881, p. 4385.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 57.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 42. AMCB, 1853.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 384.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 17. AMCB, 1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 172, 316.
- ↑ Paricio, 1983, fitxa 37.
- ↑ «Carrer Sant Pau 75». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AMCB, Q127 Foment 540 bis C.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 41.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 29-03-1860, p. 3011-3012.
- ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/26, f. 394-408v, 22-5-1861.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 355.
- ↑ Diario de Barcelona, 24-11-1861, p. 10575.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 235.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 53, 69, 348, 449, 565.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 231, 393, 448, 1048, 1056, 1060, 1062.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 348, 367, 392, 452, 1052, 1058, 1061.
- ↑ «GRAN CAFÈ LA BOMBILLA. Dancing. Sant Pau 75 (1910-1922)». BARCELOFÍLIA (blog). Miquel Barcelonauta, 03-12-2014.
- ↑ «Reordenació del Pla Central. Modificació del PERI del Raval». Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona, 1996, pàg. 111-112.
Bibliografia[modifica]
- Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983.