Casa-fàbrica Marquès
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Arquitecte | Felip Ubach i Corbella | |||
| Construcció | 1858 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Valldonzella, 6 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Marquès era un edifici situat al carrer de Valldonzella, 6 del Raval de Barcelona,[1] actualment desaparegut.
Història[modifica]
A la dècada del 1840, el fabricant de filats i teixits Ramon Farguell[2] era instal·lat al carrer de Valldonzella, 23 (antic),[3][4] un edifici propietat del monestir del mateix nom.[5] El 1842, la seva filla Josepa Farguell i Mas es va casar amb Joaquim Marquès i Bolet, pertanyent a una família d'indians de l'Anoia que a mitjans del segle xix va fundar la casa de comerç Marqués Hermanos y Cía a Santiago de Cuba,[6] continuada pels seus dos fills grans Fidel i Joaquim Marquès i Farguell.[7]
Ramon Farguell va incorporar el seu gendre al negoci, i el 1849 van formalitzar la societat familiar, posant la fàbrica sota la direcció d'aquest.[8][9] El 1855, Farguell va encarregar al mestre d'obres Felip Ubach el projecte d'un petit edifici (núm. 2, després 4),[10] ampliat el 1858 a la part posterior.[11]
Aquell mateix any, Joaquim Marquès li va encarregar un altre edifici que ocupava la major part de la parcel·la (núm. 2 bis, després 6),[12] i que a més de la fàbrica[13] allotjaria també la refineria de sucre del confiter Evarist Abella,[14][15][16] la primera de tot Catalunya i que fou present a l'Exposició de Barcelona del 1860.[17][18][19] El 9 de desembre del 1867, l'explosió d'una caldera de la fàbrica d'estampats va provocar la mort de dues persones i danys materials de consideració:[20] «Segun se nos ha manifestado, la caldera que esplotó anteayer en la calle de Valldoncella era propiedad de D. Joaquin Marqués, dueño de la fábrica de estampados contigua á la refineria de Abella, y las víctimas fueron la portera y un operario de la espresada refineria, la que tambien sufrio perjuicios de la mayor consideracion.»[21]
Joaquim Marquès va morir el 9 de febrer del 1898, poc abans de l'esclat de la Guerra hispano-estatunidenca, i va repartir l'herència entre els seus vuit fills de forma igualitària.[22] Finalment, la casa-fàbrica fou expropiada per l'Ajuntament de Barcelona el 1956[23] i enderrocada cap al 1958[24] per a la urbanització de la plaça de Castella i la construcció de l'Edifici Luminor, obra de l'arquitecte Josep Soteras i Mauri.[25]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 440.
- ↑ Diario de Barcelona, 21-12-1840, p. 5219.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 56.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 379, 383.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 79. AMCB, 1853.
- ↑ Bretos, 2021, p. 19.
- ↑ Bretos, 2021, p. 19, 23.
- ↑ AHPB, notari Josep Elias i Cebrià, manual 1.266/11, f. 261v-263v, 5-9-1849, i f. 263v-266v, 6-9-1849.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 183, 312, 318.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 778 bis C.
- ↑ «Ramón Farguell. Valldonzella 2. Ampliació d'una casa». Q127 Foment 36/1858. AMCB.
- ↑ «Joaquín Marqués. Valldonzella». Q127 Foment 28/1858. AMCB.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 243.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 129, 189.
- ↑ El Telégrafo (edición mañana), 30-12-1860, p. 7373.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. xxii, 3, 5, 57, 92, 299, 616, 943, 1108.
- ↑ Catálogo de la Exposición Industrial y Artística de Productos del Principado de Catalunya, 1860, p. 24, 59.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y de Productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 37, 174.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 10-12-1867, p. 11354.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 11-12-1867, p. 11395.
- ↑ Bretos, 2021, p. 23.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 14-11-1955, p. 1009.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 17-03-1958, p. 204.
- ↑ «Edificio Luminor». Fundació Docomomo Ibérico.
Bibliografia[modifica]
- Bretos, Julià. Buscant Donya Isabel, octubre 2021.
- Cabana, Francesc «La indústria alimentària». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Tatjer, Mercè «La indústria alimentària a l'Eixample de Barcelona, 1868-1970: la indústria sucrera i de pastes de sopa». TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments, 2018, pàg. 39-48.
Enllaços externs[modifica]
- «Edifici i solar al carrer de Valldonzella». AFB-AFB3-134. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.