Casa-fàbrica Ribes-Xifré
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Cronologia | ||||
| 1791 – 1793 | construcció, Arquitecte: Josep Ribes i Margarit | |||
| 1829 | ampliació, Arquitecte: Josep Nolla | |||
| 1840 | renovació, Arquitecte: Francesc Vila i Espliego | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Nou de la Rambla, 42 i Marquès de Barberà, 23-25 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52543 | |||
| Id. Barcelona | 5092 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Ribes-Xifré, coneguda també com Ribas i Aimar, és un conjunt d'edificis situats als carrers Nou de la Rambla, 42 i del Marquès de Barberà, 23-25 del Raval de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1]
Història[modifica]
Fàbrica de sabó de Francesc Busquets i Marià Ribes[modifica]
A finals del 1791, l'hortolà Antoni Iglésias va establir en emfiteusi al comerciant Francesc Busquets i Vidal un terreny de 120 pams d'amplada i 202 de profunditat al carrer Nou de la Rambla (actual núm. 42),[2] el qual va cedir la meitat de llevant a Marià Ribes i Aimar, fill del mestre de cases i comerciant Josep Ribes i Margarit.[3] Al fons d'aquest solar van començar a construir una fàbrica de sabó,[4] i el maig del 1792, van demanar permís per a construir-hi dues cases de planta baixa, entresol i tres pisos amb façana al carrer Nou de la Rambla.[5] Poc després, el marquès de Barberà Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí va establir a Marià Ribes dos cossos de casa i una altra parcel·la a l'interior d'illa al carrer que duu el seu nom,[6][7] i el març del 1793, aquest va demanar permís per a construir-hi la casa de l'actual núm. 23.[8] Les obres foren dirigides per Ribes i Margarit,[9] mentre el picapedrer Josep Foxart i Calopa[10] s'encarregaria de subministrar la pedra.[11]
Pel que sembla, la societat formada per Busquets i Ribes es va dissoldre a començaments del segle xix, i el darrer va restar com a únic propietari de la fàbrica de sabó, que exportava a les Amèriques bona part de la seva producció.[11]
Cases de Jaume Monlau i Fèlix Rubió[modifica]
El 1792, el jove paleta Francesc Ventura va adquirir en emfiteusi un altre cos de casa al carrer del Marquès de Barberà al costat de ponent de la propietat de Marià Ribas,[12] que poc després va cedir a Francesc Busquets.[13] El 1794, aquest el va cedir a Tomàs Solanes, que l'any següent al va cedir al seu torn al serraller i revenedor Jaume Monlau i Espanya, natural de Viella,[13] que hi va fer construir una casa de planta baixa i quatre pisos,[14] on segons l'inventari post mortem dels seus béns hi tenia un obrador d'indianes.[15][16]
Per la seva part, aquell mateix any 1792, el revenedor Fèlix Rubió i Montserrat va adquirir en emfiteusi un cos de casa al costat de ponent del de Francesc Ventura,[17] on el 1794 va fer construir una casa de planta baixa i quatre pisos.[18]
Passatge de Josep Xifré[modifica]
El 1829, Marià Ribes i Albareda, fill de Marià Ribes i Aimar, va encarregar la construcció dels tres pisos que faltaven a una de les dues cases del carrer Nou de la Rambla al mestre d'obres Josep Nolla,[19] i el 1833 va vendre la propietat a l'indià Josep Xifré i Casas.[20]
El 1840, aquest va adquirir les dues cases del carrer del Marquès de Barberà que conformen l'actual núm. 25 als hereus de Fèlix Rubio[21] i a Jaume Monlau i Vives,[13] i poc després, va demanar un permís d'obres en els següents termes: «que precisando â reponer la cubierta de una de las dos casas que posee en la calle del Conde del Asalto, señaladas con los números 83 y 84; ha creído conveniente construir un desván, ya para mayor comodidad del que ocupe el cuarto tercero, ya también para poner la cornisa y antepalco del nuevo terrado, â continuacion del de su otra casa, construida contigua, hace solo diez años. También pretende, dar algún ensanche y mayor elevacion â los dos portales que vendran a formar el centro de un solo edificio, cuando las dos casas estén arrregladas â una total uniformidad [...]»[22] A més de la unificació de les finques del carrer del Marquès de Barberà, aquesta intervenció va comportar la construcció d'un portal d'arc de mig punt i un nou vestíbul al carrer Nou de la Rambla, que donava pas a un passatge entre els dos carrers, i unes «quadres» del mateix estil al pati d'illa.[9]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa-fàbrica Ribas i Aimar». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Manuel Comelles, manual 1.088/8, f. 3-12, 31-1-1791.
- ↑ AHPB, notari Francesc Morelló, manual 1.117/43, f. 110-112, 25-2-1791.
- ↑ Arranz, 1991, p. 408.
- ↑ «Francisco Busquets. Mariano Ribas. Comerciants. Conde del Asalto (Nou de la Rambla). Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-61/1792-006. AHCB, 07-05-1792.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 387v-393, 22-6-1792.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 603-607v, 15-9-1792.
- ↑ «Mariano Ribas i Aymar. Barberà. Conde del Asalto (Nou de la Rambla). Casa. Planta baixa més tres pisos. Edificar». C.XIV Obreria, C-62/1793-060. AHCB, 12-03-1793.
- ↑ 9,0 9,1 Alexandre, 2002, p. 268.
- ↑ «FOXART CALOPA, Josep». Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX). Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia.
- ↑ 11,0 11,1 Arranz, 1991, p. 412 (nota 45).
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 425-429v, 2-7-1792.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/44 (2a part), f. 132-141v, 1-5-1840.
- ↑ «Jauma Monlau. Revenedor. Marquès de Barberà. Casa. Planta baixa, entresòl i quatre pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-70/1795-087. AHCB, 13-08-1795.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Torrent i Sayrols, 2-9-1811.
- ↑ Cuñat Romero, 2014, p. 46-47.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 457-463, 12-7-1792.
- ↑ «Felis Robio. Revenedor. Marquès de Barberà. Casa. Planta baixa, entresòl i quatre pisos. Revendedor. Edificar». C.XIV Obreria C-66/1794-058. AHCB, 29-04-1794.
- ↑ «Marià Ribas i Albareda. Conde del Asalto, 35. Acabar l'edifici d'entresòl i 3 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 19-08-1829.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó, 20-7-1833.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/44 (2a part), f. 104-108, 9-4-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 19-8-1840.
Bibliografia[modifica]
- Alexandre, Octavi «Arquitectura i arquitectes a la Barcelona del final del segle XVIII». Barcelona Quaderns d'Història, 7, 2002, pàg. 265-272.
- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991, p. 400-412. ISBN 848710407X.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 319-321. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cuñat Romero, Marta. Higiene, política y domesticidad en la España decimonónica: El higienista Monlau (1808-1871). Florència: European University Institute (tesi doctoral), setembre 2014.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Ribes-Xifré |