Casa-fàbrica Rogent-Roig
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Construcció | 1832 | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||
| Localització | Robador, 29 i 31 | ||
| Plànol | |||
 | |||
La casa-fàbrica Rogent-Roig és un edifici situat al carrer d'en Robador, 29 i 31 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1][2]
Història[modifica]
El 1832, el fabricant de filats de cotó Josep Rogent (que havia obteningut la medalla de bronze a l'Exposició Industrial de Madrid del 1827),[3] va adquirir les anomenades «cases de la Mare de Déu» als núms. 35 i 36 (antics) del carrer d'en Robador,[4] posades en subhasta pel concurs de creditors d'Antoni Mestre i Demestre,[5] i tot seguit, va demanar permís per a reedificar-les segons el projecte del mestre de cases Bernat Pou.[6] Poc després, va demanar permís per a col·locar una fornícula a la façana del nou edifici.[7]
Posteriorment, el fabricant d'aprests Salvador Roig, que també havia obtingut la medalla de bronze a la mateixa exposició per «tafiletes y badanas tafiletadas»,[8] va instal·lar-hi un establiment per donar brillantor (lustre en castellà) a les peces que li proporcionaven diversos fabricants. Aquest tenia un «bogit» (motor cilíndric) mogut per 6 cavalls, que el 1846 va substituir per una màquina de vapor de 3 CV, segons els plànols de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[9]
El 1857 hi havia la fàbrica de teixits de Bonaiges i Cia,[10] traslladada posteriorment al carrer de l'Aurora, 12 (vegeu casa-fàbrica Domènech).[11]
El 1864, els hereus de Josep Rogent van vendre el solar de la «quadra» (juntament amb un altre terreny al darrere del núm. 25 del carrer d'en Robador) al navilier Joaquim Gurri i Prats,[12][13] que també va adquirir un porció de l'hort d'en Morlà als germans Jaume i Ramon Bach i Morlà,[14][15] on va fer construir les cases núms. 14 i 16 del carrer de Mendizàbal (actual Junta de Comerç), obra de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias.[16][17]
A principis del segle xxi, els habitants de la finca del núm. 29 van ser víctimes d'assetjament immobiliari per part de l'empresa que l'havia adquirit per reformar-la.[18][19]
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Memoria de la Junta de Calificacion de los productos de la Industria Española remitidos á la Exposicion pública, 1828, p. 67.
- ↑ AHPB, notari Valentí Gros, 21-3-1832.
- ↑ Diario de Barcelona, 19-06-1831, p. 1361.
- ↑ «Josep Rogent. Robador, 35 i 36. Enderrocar i reedificar d'entresòl i 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-110. AHCB, 30-03-1832.
- ↑ «Josep Rogent. Robador, 35 i 36. Construir una capella al mig de les dues finestres del primer pis de la casa». C.XIV Obreria C-111/1832-52. AHCB, 22-06-1832.
- ↑ Memoria de la Junta de Calificacion de los productos de la Industria Española remitidos á la Exposicion pública, 1828, p. 70.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390-391.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 126, 129, 315.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 201.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 81-83.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/48. f. 11-26, 02-01-1864.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/48. f. 28-34, 02-01-1864.
- ↑ Gaceta de Madrid, núm. 191, 09-07-1868, p. 7-8.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1462 bis C.
- ↑ «Carrer Junta de Comerç 14-16». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Desahucian al último inquilino de Robadors 29, el piso afectado por 'mobbing' desde hace años». El Mundo (Europa Press), 17-12-2008.
- ↑ «Manel González (Robador 29): 'M'han robat el pis'». Vilaweb, 18-12-2008.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 567-568.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 51.
- Rodrigo y Alharilla, Martín «Navieras y navieros catalanes en los primeros tiempos del vapor, 1830-1870». Transportes, Servicios y Telecomunicaciones, 13, 12-2007, pàg. 62-92.