Casa-fàbrica Saldas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial i edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Reina Amàlia, 14 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Saldas era un edifici situat al carrer de la Reina Amàlia, 14 del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
A finals del 1838, Engràcia Serra, vídua del fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs, i el seu fill Joan Calafell i Serra (vegeu casa-fàbrica Calafell) van establir en emfiteusi al fabricant de teixits Francesc Saldas i Serra una parcel·la del seu hort de 90 pams d'amplada, amb l'obligació d'invertir-hi 4.000 lliures en el termini de quatre anys.[1] L'abril del 1839, aquest va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa i dos pisos, segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[2][3]
El 1844, Saldas va demanar permís per a remuntar-hi dos pisos i instal·lar-hi una màquina de vapor de 20 CV per a la seva filatura, procedent de la casa Hall & Scott de Rouen,[4][5] segons el projecte del mateix Fontserè.[6] La fàbrica estava formada per dues «quadres» de crugia simple (uns 6 m d'amplada) disposades longitudinalment als costats de la parcel·la, deixant entremig un pati.[3] Segons les «Estadístiques» del 1850, hi havia les filatures d'Armengol, Llibre i Cia, amb 3 CV de potència, 1320 fusos de mule-jennies i 37 operaris, i la de Pascual Germans i Cia, amb 6 CV, 2.160 fusos de mule-jennies i 50 operaris.[7][3]
El 16 de març del 1859, la fàbrica va ser destruïda per un incendi originat en una de les metxeres de la «quadra» del tercer pis, llogada a Carles Solé, i es va propagar a la veïna de Joan Calafell (núm. 16).[8] El juny del mateix any, Saldas en va presentar el projecte de reconstrucció, obra de l'arquitecte Francesc Vila,[9] que va dissenyar una «quadra» de doble crugia i un pati lateral.[3] Segons la guia El Consultor del 1863, hi havia les filatures d'Ignasi Castellarnau, Llorenç Duran i Gabriel Vallès i l'asserradora de Francesc Tey.[10]
Aquell mateix any, Saldas va vendre la meitat indivisa de la fàbrica i maquinària als germans Martí i Gaspar Rodés i Planas, i a Josep Morell i Puget (cunyat del primer, ja que era casat amb la seva germana Àngela)[11] per 15.000 duros.[12] Aquests, juntament amb Pau Oliver i Oliva (propietari de l'altra meitat de la fàbrica) i l'advocat Pau Planas i Joanich,[13] van constituir la societat Pau Oliver i Cia, destinada a la filatura i teixidura de cotó i amb un capital de 40.000 duros.[14] La fàbrica va començar a funcionar l'abril del 1864,[15] i just un any després, els germans Rodés i Josep Morell vengueren la seva part a Santiago Murillo i Nadal,[16] que s'associaria amb aquest darrer sota la raó social Morell i Murillo.[17][18][3]
El març del 1871, l'Ajuntament de Barcelona va fer inspeccionar les calderes de vapor arran d'unes denúncies per fer-les treballar molt per sobre de la seva potència nominal,[19][3] i Morell i Murillo van ser multats en diverses ocasions per aquest motiu.[20] L'agost del 1877 va esclatar un conflicte laboral que va suposar el tancament patronal durant 18 mesos.[15][21] Passat aquest període, Morell va tornar a obrir la fàbrica però amb una rebaixa salarial; aleshores els treballadors van recórrer a les autoritats, i els patrons van acceptar mantenir el salari, però amb la condició que si tenien pèrdues ho demostrarien amb els llibres de comptabilitat.[22][23] El juliol del 1879, els obrers van nomenar una comissió per a examinar-los, però Morell s'hi va negar i va tornar a tancar la fàbrica durant 9 mesos.[22][24]
El 29 abril del 1880, l'empresa va acomiadar el personal i va contractar nous treballadors (esquirols), el que va provocar les ires dels represaliats,[25] que tres setmanes més tard, el 21 de maig, assaltaren la fàbrica, destruint-hi maquinària i calant-hi foc, essent reprimits per un contingent de l'exèrcit comandat pel mateix capità general de Catalunya. El cas va arribar al Congrés dels Diputats, on el conservador Duran i Bas va qualificar els fets com a «motí».[26] El 18 d'octubre del 1881 es va declarar un incendi a la sala de batans d'aquesta, que va ser sufocat pels treballadors amb ajuda de la bomba d'aigua de la fàbrica.[27][28] El 28 de juny del 1882 en va explotar una de les calderes, produint la mort de 14 persones (6 més en els dies següents) i ferits de diversa consideració.[29][30][3][31]
Pel que sembla, la fàbrica va ser enderrocada i al seu lloc s'instal·là un joc de pilota anomenat Trinquete Barcelonés.[32][33]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/19, f. 421-424, 12-12-1838.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-130, 3-4-1839.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Artigas i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Raveux, 2005, p. 181.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-02-1845, p. 583.
- ↑ «Francisco Saldas. Reina Amàlia 15. Instal·lar en la seva fàbrica una màquina de vapor de vint cavalls de força i afegir un tercer pis a l'edifici». Q127 Foment 16/1844. AMCB, 17-01-1844.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 179, 201, 312.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 17-03-1859, p. 3001.
- ↑ «Francisco Saldas. Amàlia (ara Reina Amàlia) 14. Enderroc de les restes d'un edifici destruit per un incendi». Q127 Foment 60/1859. AMCB, 08-06-1859.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 138, 162, 211, 221, 283, 287.
- ↑ Assemblea del Raval, 2017, p. 15.
- ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/44, f. 597-600v, 5-11-1863.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 36.
- ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, f. 601-607, 5-11-1863.
- ↑ 15,0 15,1 Diario de Barcelona (edición tarde), 26-05-1880, p. 6325-6326.
- ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/46, f. 313-320v, 28-4-1865.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 713.
- ↑ Assemblea del Raval, 2017, p. 15-16.
- ↑ «Santiago Murillo. Amàlia 14. Infracció del funcionament de la caldera de vapor d'una fàbrica». Q127 Foment 2260 C. AMCB, 09-03-1871.
- ↑ Assemblea del Raval, 2017, p. 41.
- ↑ Assemblea del Raval, 2017, p. 21.
- ↑ 22,0 22,1 Diario de Barcelona (edición tarde), 01-06-1880, p. 6573.
- ↑ Assemblea del Raval, 2017, p. 21-22.
- ↑ Assemblea del Raval, 2017, p. 22.
- ↑ Assemblea del Raval, 2017, p. 23.
- ↑ Assemblea del Raval, 2017, p. 26-28.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 18-10-1881, p. 12413.
- ↑ Assemblea del Raval, 2017, p. 32.
- ↑ Diario de Barcelona, 29-06-1882, p. 8026-8027.
- ↑ «Crónica». La Vanguardia, 29-06-1882, pàg. 4-5.
- ↑ Assemblea del Raval, 2017, p. 38-40.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1894, p. 979.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 38.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 518-520. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Assemblea del Raval. La insurrecció d’una fàbrica. El motí de 1880 a la fàbrica «Morell y Murillo» del carrer Reina Amàlia del Raval. El Lokal, 2017 (Històries del Raval, 1).
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.