Casa-fàbrica Soler
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Sadurní, 17 i Sant Josep Oriol, 4-4 bis | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Soler era un edifici situat als carrers de Sant Josep Oriol i d'en Sadurní del barri del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
Història[modifica]
El 1826, el fuster Eulogi Soler va sol·licitar permís per a construir un magatzem de planta baixa, segons el projecte del mestre d'obres Josep Nolla,[1] i el 1833, va demanar novament permís per a remuntar-hi quatre pisos, segons el projecte de l'arquitecte acadèmic Josep Vilar.[2]
Aquest edifici va acollir el magatzem de fustes del mateix Eulogi Soler,[3][4] i, posteriorment, també la serradora d'Antoni Soler i Cia.[5] El 1846, Soler va legalitzar-ne la màquina de vapor, segons els plànols de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[6] Posteriorment, la propietat va ser adquirida per Llorenç Cayol i Josep Salvador (vegeu casa-fàbrica La Paloma).
El 1863 hi havia la fàbrica de cintes elàstiques de Ramon Ferreras i Cia:[7] «Sadurní, 17, Fábrica de tirantes de Ramon Ferreras y comp. Fáb. de cintas elásticas para calzado y otros usos. Tirantes, ligas y cinturones de todas clases. Tirantes y tirantillos para botas y botinas de todas clases. Espediciones.»[8]
Finalment, l'edifici va ser enderrocat a principis del segle xxi, afectat per l'operació de renovació urbana «Illa Robador».[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Eulogi Soler. Sadurní. Beat Josep Oriol. Fer un magatzem». C.XIV Obreria, C-96. AHCB, 08-05-1826.
- ↑ «Eulogi Soler. Sadurní i Sant Josep Oriol. Quarter 4, barri 4. Addicionar pisos». C.XIV Obreria C-116/1833-1. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 02-09-1833.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 12, 40.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 246.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 392.
- ↑ 6,0 6,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 226.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 249, 251, 405, 449, 686, 1079.
Bibliografia[modifica]
- Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 38.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 399-402. ISBN 978-84-9156-216-0.