Casa Josep Llonch
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | carrer de la Princesa | |||
| Arquitecte | Oleguer Vilageliu i Castells | |||
| Construcció | 1853 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Princesa, 22 i Montcada, 7 | |||
| ||||
| Format per | Pastisseria Brunells | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52258 | |||
| Id. Barcelona | 899 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Pastisseria Brunells | ||||
| Tipus | Establiment d'interès | |||
| Id. Barcelona | 4355 | |||
La casa Josep Llonch és un edifici situat als carrers de la Princesa i de Montcada de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
Edifici en cantonada compost per planta baixa, entresol, quatre pisos i coberta amb terrat. Es tracta d'una parcel·la poc profunda, condicionada pel retall del nou carrer de la Princesa.[2]
Als baixos de pedra hi ha un seguit d'obertures coronades per arcs de mig punt, cinc al carrer de la Princesa i una al de Montcada, essent la central la que dona accés a l'escala de veïns. Està coronada per un frontó semicircular amb les dates 1852-1952, que semblen correspondre a l'any d'inici del projecte de construcció i l'any de la reforma en què es construí aquest portal.[2] A la resta de la planta baixa hi la Pastisseria Brunells, catalogada com a establiment d'interès (categoria E2).[3]
Els finestrals i balcons dels pisos són més petits com més alts són. Presenten decoració en pedra d'influència neoclàssica, com són les mènsules, les cornises i els emmarcats rectangulars. Cal destacar per la seva presència, la balconada del pis principal que fa cantonada amb el carrer de Montcada.[2]
Història[modifica]
A finals del 1851, Josep Llonch va demanar permís per a reedificar la seva casa del carrer de Montcada, 7 cantonada amb el de l'Esgrima (del qual li corresponia la meitat de l'arc), segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet. Tanmateix, l'obertura del nou carrer de la Princesa ho va impedir, ja que comportava l'expropiació d'una part del solar, fet que motivà una disputa amb l'Ajuntament i un recurs al governador civil de Barcelona. Finalment, a principis del 1853, l'arquitecte Oleguer Vilageliu i Castells se'n feu càrrec i dissenyà les façanes del nou edifici.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Josep Llonch». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Casa Josep Llonch». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Pastisseria Brunells». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «José Llonch. Montcada (7) i Esgrima (ara Princesa 22). Reedificar casa». Q136 Obres públiques 1259, peça 41. AMCB, 1852.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Josep Llonch |