Casa Montaner (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Duran i Bas, 7-9 i Montsió, 10 | |||
| ||||
| Format per | Llinda renaixentista del carrer de Montsió, 8 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Llinda renaixentista del carrer de Montsió, 8 | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 481 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Pere de Montaner i de Solanell | |||
La casa Montaner era una residència senyorial situada als carrers de Duran i Bas (abans del Governador), 7-9 i de Montsió, 10 de Barcelona, actualment desapareguda i descrita al Registre de la Propietat com «una casa compuesta de tres tiendas, dos almacenes y cinco pisos, el primero de ellos con jardín; estando dotada de tres plumas de agua».[1]
Història[modifica]
Els orígens d'aquest casal es remunten al segle xiii, època a la que corresponen les pintures murals conservades a la Biblioteca Balmesiana.[2] El 1622 pertanyia al jurista Hipòlit de Montaner, senyor de Gàver:[3] «Item todas aquellas Casas en que ahora habito, y otras a las mismas cercanas, sitas en dicha Ciudad en la calle antiguamente dicha den Garrofer, y ahora del Governador».[4] El seu fill i hereu, el també jurista Pere de Montaner i de Solanell,[5] hi va realitzar una important reforma, com es desprèn del seu testament, atorgat el 17 d'abril del 1693 davant del notari Josep Llaurador i de Çatorra: «las obras grandes echas en mi propria casa en la calle del Governador»,[6] i dels fragments de rajoles policromades i les monedes trobades el 2006 en la intervenció arqueològica al solar del carrer de Duran i Bas, 7, que daten de la segona meitat del segle xvii.[7]
Pere de Montaner va ser embaixador del Consell de Cent davant la cort del rei Felip IV a Madrid,[8] i també regent de la Tresoreria del Principat,[9] i el 1669 aconseguí la condició de noble de mans de Carles II.[10] El seu net Baltasar de Montaner i Ramon[11] va morir sense descendència masculina, el que va motivar un litigi entre les seves filles Elvira[12] i Maria Teresa de Montaner i Boneu.[13][14] Finalment, el casal fou heretat per Marià de Càrcer i de Montaner (1747-1817),[15] fill del primer matrimoni entre Teresa de Montaner i Francesc de Càrcer i de Solà (1704-1759),[16] que entre el 1776 i el 1777 va fer reformar el frontis del carrer de Montsió,[17][18] i el 1787 del de Duran i Bas.[19]
El 1826, el seu fill Josep Maria de Càrcer i de Peguera (1779-1863),[20] casat amb Josepa de Falguera i de Pastors, va demanar permís per a portar-hi aigua de la mina de Montcada des del repartidor del carrer de Montsió.[21] En aquesta època es devia produir la segregació de la finca núm. 8 d'aquest carrer,[22] on es conserva una llinda renaixentista decorada amb elements vegetals i amorets.[23] El 2008, durant les obres d'instal·lació d'un ascensor al celobert d'aquest edifici, s'hi van trobar les restes (part del marxapeu i un dels brancals) d'una porta de la construcció anterior, que es situaria entre els segles xvii i xviii.[24]
L'hereu Ramon de Càrcer i de Falguera (1809-1868)[25] es va casar amb Escolàstica d'Amat i Amat, filla del marquès de Castellbell i Castellmeià,[26] i la casa i el títol foren heretats pel seu fill Joaquim de Càrcer i d'Amat (1835-1923),[27][28] que el 1882 va demanar que se li reconegués la propietat de les tres plomes d'aigua que abastien la finca.[29] Va morir sense descèndencia, i fou succeït per la seva neboda Dolors de Càrcer i de Ros (1867-1936),[30] que el 1926 va segregar la finca núm. 7 del carrer de Duran i Bas, venent-la a la Societat de Sant Vicenç de Paül, una associació benèfica de confessió catòlica que el 1927 hi va construir la seva seu, segons el projecte de l'arquitecte Enric Sagnier.[1] La part restant, valorada en 325.000 pessetes, fou aportada com a capital a la societat anònima Balmes i donaria lloc a l'ampliació de la Balmesiana,[1] projectada per Joan Rubió i Bellver i que conserva a l'interior algunes finestres de l'antic casal.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Miquel i López i García Díez, 2008, p. 59.
- ↑ Miquel i López i García Díez, 2008, p. 62.
- ↑ «Hipólito (I) de MONTANER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Vinyals i Tos, Josep «Segunda donacion otorgada por Don Hipólito de Montaner, con instrumento recibido en poder de Joseph Zafont Notario de la presente Ciudad à los 8. Febrero de 1622». Demostracion legal del claro é indubitado derecho, que assiste a Da Maria Theresa de Páz, Montanér y Çacosta consorte de Don Diego de Páz en el pleito que sigue con Da Cayetana de Montanér y Paguera viuda: Dn Mariano de Carcer y de Montanér, y Da Elvira de Queraltó y Montanér, consorte de Don Juan Bautista de Queraltó, 20-05-1770, pàg. 9-14.
- ↑ «Pere de MONTANER y de SOLANELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Vinyals i Tos, Josep «Clausula de herencia, y algunas otras precedentes del testamento de Don Pedro de Montaner, y de Solanell otorgado en poder de Joseph Llaurador Notario de la presente Ciudad à los 17. Abril de 1693». Demostracion legal del claro é indubitado derecho, que assiste a Da Maria Theresa de Páz, Montanér y Çacosta consorte de Don Diego de Páz en el pleito que sigue con Da Cayetana de Montanér y Paguera viuda: Dn Mariano de Carcer y de Montanér, y Da Elvira de Queraltó y Montanér, consorte de Don Juan Bautista de Queraltó, 20-05-1770, pàg. 27-29.
- ↑ Miquel i López i García Díez, 2008, p. 63.
- ↑ Simon i Tarrés, 2006, p. 246.
- ↑ Martínez Rodríguez, 2010, p. 54-56.
- ↑ Martínez Rodríguez, 2010, p. 53.
- ↑ «Baltasar de MONTANER y RAMON». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Elvira de MONTANER y de BONEU». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Teresa de MONTANER y de BONEU». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Clarisó Martí, 2015, p. 341-343.
- ↑ «Mariano de CARCER y de MONTANER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francisco de CARCER y de SOLA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Càrcer i de Montaner, Marià de. Montsió (davant del carrer Amargós). Obrir finestres, baixar una porta, treure la reixa d'un balcó». C.XIV Obreria C-12/1776-184. AHCB, 18-10-1776.
- ↑ «Càrcer i de Muntané, Marià de. Amargós. Enderrocar i reedificar part de la façana». C.XIV Obreria C-14/1777-80. AHCB, 07-05-1777.
- ↑ «Mariano de Carcer i de Muntaner. Sant Gaietà (Duran i Bas. davant de l'església de Sant Gaietà i convent dels Teatins). Casa. Posar balcons, variar i fer obertures. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-43/1787-25. AHCB, 22-02-1787.
- ↑ «José María de CARCER y de PEGUERA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josep Maria de Cárcer i de Peguera. Montsió. Construir la canonada per fer arribar a la casa l'aigua de Montcada des del repartidor del carrer Montsió, al costat de la casa de Felip d'Amat». C.XIV Obreria C-96. AHCB, 11-07-1826.
- ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/22, f. 1645-1651v, 20-12-1863. Inventari post mortem de Josep Maria de Càrcer i de Peguera.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Carrer Montsió, 8». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Ramón de Cárcer y de Falguera». geneanet. Juan Antonio Navarrete y de Cárcer.
- ↑ «Escolastica de Amat y Amat». geneanet. María Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Joaquín de CARCER y de AMAT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Joaquin de Carcer demana indemnització per un tros de terreny viable del carrer Montsió». Q136 Obres públiques 3/1 3780. AMCB, 1873.
- ↑ «Sol·licitud de Joaquín de Carcer i Amat, Marqués i Castellbell, per a que se li reconegui la propietat de tres plomes de l'aigua comtal de Montcada que abasteixen la casa nº 10 del carrer Montesión (Montsió) i els números 7 i 9 de la de Gobernador». Q136 Obres públiques 3/0 1538. AMCB, 1882-1883.
- ↑ «Dolors de CARCER y de ROS». geneanet. Martín Rodríguez.
Bibliografia[modifica]
- Clarisó Martí, Josep Maria. La economía de la nobleza de Lleida en el siglo XVIII. UNED. Departamento de Historia Moderna (tesis doctoral), 2016.
- Martínez Rodríguez, Miquel Àngel. La mitjana noblesa catalana a la darreria de l'etapa foral. Fundació Noguera, 2010.
- Miquel i López, Júlia; García Díez, Rebeka. Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la finca del carrer Duran i Bas, 7 de Barcelona. Veclus SL, juliol 2008.
- Simon i Tarrés, Antoni «L'estatus de Barcelona després de la Pau dels Pirineus, presidi o ciutadella?». Estudis. Revista de historia moderna, 32, 2006, pàg. 237-262. ISSN: 0210-9093.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Montaner |
- «Llinda renaixentista del carrer Montsió». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Pati i finestra de la casa Montaner (fotografia de l'AFCEC)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Finestra i llinda de la casa Montaner (fotografia de l'AFCEC)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
