Casa Pau Llord

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Pau Llord
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMercaders, 24 i Tragí, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 41″ E / 41.38533°N,2.17798°E / 41.38533; 2.17798
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona227 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Pau Llord, també coneguda com a Casa Mercaders,[1] és un edifici situat als carrers dels Mercaders i del Tragí de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[2]

Descripció[modifica]

Projecte de façana al carrer dels Mercaders (1805)
Quarteró núm. 29b de Garriga i Roca (c. 1860)

Es tracta d'un edifici de planta baixa i quatre pisos, estructurat al voltant d'un celobert central i amb un jardí a la part posterior de la parcel·la.[3] La façana del carrer dels Mercaders té cinc eixos vertical d'obertures (una de finestres i la resta de balcons amb llosana de ceràmica i barana de ferro forjat, de volada decreixent amb l'alçada).[2] El parament té un esgrafiat que imita carreus,[2] excepte a l'últim pis, fruit d'una remunta posterior. La façana del carrer del Tragí, amb només dos eixos d'obertures, té planta baixa i pis.[3]

Història[modifica]

El 1805, el corredor reial de canvis Pau Llord i Ribes va demanar permís per a enderrocar el frontis del carrer dels Mercaders (on hi havia unes gàrgoles molt antigues) fins al nivell del primer pis i reconstruir-lo amb tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Joan Oliver.[4] El 1819, va demanar permís per a reconstruir el frontis del carrer del Tragí, segons el projecte del mestre de cases Jaume Flaquer,[5] i novament el 1829 per a pintar la balustrada del jardí.[6]

El 1855, els seus hereus de confiança vengueren la propietat per 23.600 lliures barcelonines al també corredor de canvis Antoni Tusquets i Comaduran de Laforge,[7] que el 1858 va encarregar al mestre d'obres Joan Soler i Cortina la remunta d'un quart pis a la crugia paral·lela al celobert central.[8] A la seva mort el 1864,[9][10][11][12][13] fou succeït pel seu fill Antoni Tusquets i Maignon (†1913),[14][15] també corredor de canvis[16][17] i germà del músic Esteve i del pintor Ramon Tusquets i Maignon.

Als anys 1990, la casa fou adquirida per la parella d'arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue (vegeu Mercat de Santa Caterina), que la rehabilitaren per a establir-hi la seva residència.[1][18]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Casa Mercaders». Arquitectura Catalana. Centre Obert d'Arquitectura.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Finca cadastral 1320504DF3812A0001QD». Sede Electrónica del Catastro.
  4. ↑ «Pau Llord i Rives. Corredor Reial de Canvis. Mercaders 6. Enderrocar i reedificar la façana del primer pis i modificar les obertures posant-hi balcons». C.XIV Obreria C-96/1805-021. AHCB, 12-02-1805.
  5. ↑ «Pau Llord i Rives. Corredor reial de canvis. Tragí de Santa Caterina (Tragí). Casa. Enderrocar i reedificar amb un pis». C.XIV Obreria C-113/1819-026. AHCB, 23-04-1819.
  6. ↑ «Pau Llord i Ribes. Tragí de Santa Caterina, placeta. Mercaders, 3. Pintar la balustrada del jardí». C.XIV Obreria C-103. AHCB, 01-06-1829.
  7. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga i Pallós, manual 1.327/11, f. 278-288v, 18-4-1855.
  8. ↑ «Juan Soler.Mercaders (24) i Tragi (3). Construcció de habitacions al terrat a la casa». Q136 Obres públiques 3/1 2031. AMCB.
  9. ↑ Fiter, Josep. Enciclopedia moderna catalana, Vol. IV (Q-T). Josep Gallach, 1912, p. 536. 
  10. ↑ AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, 3-10-1864.
  11. ↑ «Primera part de l'inventari post mortem d'Antoni Tusquets i Comaduran». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio Carlos García Castrillón.
  12. ↑ AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, 17-3-1865.
  13. ↑ «Segona part de l'inventari post mortem d'Antoni Tusquets i Comaduran». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio Carlos García Castrillón.
  14. ↑ La Ilustració Catalana, 18-05-1913, p. 6. 
  15. ↑ La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició vespre), 17-04-1914, p. 1. 
  16. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 116. 
  17. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 187. 
  18. ↑ «CANAL ESTILO - Interiores: Enric Miralles - Casa Mercaders (vídeo)». youtube, 1999.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pau Llord
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Pau_Llord&oldid=33287628»