Casa Ramon Casas i Gatell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Ramon Casas i Gatell
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i casa natal Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFelip Ubach i Corbella Modifica el valor a Wikidata
Construcció1860 Modifica el valor a Wikidata
Úsescola Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNou de Sant Francesc, 11-13 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 45″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.37907°N,2.17734°E / 41.37907; 2.17734
Format perPlaca commemorativa de Ramon Casas i Carbó Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Placa commemorativa de Ramon Casas i Carbó
Identificador1754-62
Activitat
Propietat deRamon Casas i Gatell Modifica el valor a Wikidata

La casa Ramon Casas i Gatell és un edifici situat al carrer Nou de Sant Francesc de Barcelona, conservat parcialment.

Descripció[modifica]

Es tracta d’un edifici d’habitatges entre mitgeres de planta baixa i quatre pisos i terrat transitable. La façana s’organitza a partir de la distribució de les obertures (tres per planta). Cal destacar-hi el disseny dels balcons, la porta d’accés d'arc carpanell i impostes decorades per pilars adossats i capitells d’ordre compost, els carcanyols ornats amb motius vegetals, i la font del segle xvii del pati.[1]

A l'interior (actualment destruït), hi sobresurtien alguns elements, com per exemple les fusteries policromades dels dormitoris, els plafons en guix dels sostres i els paviments ceràmics. A més, la utilització de la pedra de Montjuïc, dels maons massissos, del morter de calç de llenya, així com de la fusta en les jàsseres i bigues dels forjats són elements definitoris de la manera de construir d’aquesta època.[1]

Història[modifica]

El 1860, l'indià Ramon Casas i Gatell[2] va demanar permís per a enderrocar les construccions existents i construir-hi un nou edifici, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[1][3]

El 1861 s'hi va instal·lar el Círculo Gimnástico Barcelonés, dirigit pel professor de gimnàstica Josep Florenci Quadras:[4] «D. José Florencio Quadras, que tenía su establecimiento en la Plaza Real, n. 1, en el subterráneo de la tienda del señor barón de la Châtre, no ha perdonado medio hasta conseguir un local [...] muy espacioso, bien ventilado y elevado de techo, [...] situado en el plan terreno de la casa de la calle Nueva de San Francisco, n. 11 y 13, tiene además la conveniencia de que las señoras y las niñas tendrán una independencia completa del local destinado a las personas del otro sexo, mejora que no dudamos será muy apreciada y que contribuirá á propagar la aficion á la gimnástica, utilísima sobre todo en poblaciones como Barcelona, donde la vida sedentaria que se lleva impide por lo comun el desarrollo que necesitan las fuerzas corporales del individuo para la conservacion de la salud.»[5][6]

El 1866 hi va néixer el pintor Ramon Casas i Carbó,[7] i el 2014, l'Ajuntament de Barcelona hi va col·locar una placa commemorativa.[8]

Ja al segle xx, va acollir la sastreria militar de Fills de J. Montal i Fita.[9][10]

Finalment, l'edifici, afectat pel «Pla Especial d'equipament docent a la part baixa del barri Gòtic» (vegeu casa-fàbrica Tresserras),[11] va ser enderrocat per a la construcció de l'Escola Drassanes (2012), conservant-ne només la façana i la primera crugia.[12]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Carrer Nou de Sant Francesc 11-13». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  2. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 397. 
  3. ↑ AMCB, Q127 Foment 1056 bis C.
  4. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 72, 265. 
  5. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 16-11-1861, p. 10402. 
  6. ↑ Torrebadella Flix, 2020, p. 332-333.
  7. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 51. 
  8. ↑ «Mercè Homs descobreix la placa commemorativa al pintor, dibuixant i cartellista barceloní Ramon Casas». Ajuntament de Barcelona, 03-06-2014.
  9. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 667. 
  10. ↑ «HIJOS DE J. MONTAL Y FITA». todocoleccion.net, 1928.
  11. ↑ «Pla Especial d'equipament docent a la part baixa del barri Gòtic», 2012.
  12. ↑ «Escola Drassanes». bogom.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Ramon Casas i Gatell
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Ramon_Casas_i_Gatell&oldid=33027817»