Casa Vicenç Ferrer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i magatzem  | |||
| Part de | Urbanització del Born | |||
| Arquitecte | Antoni Rovira i Rabassa | |||
| Construcció | 1886 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Comerç, 60-64, Ribera, 2 i Antic St. Joan, 7-11 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42600 | |||
| Id. Barcelona | 412 | |||
La Casa Vicenç Ferrer és un edifici situat als carrers del Comerç, de la Ribera i Antic de Sant Joan, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Durant molts anys fou la seu de Vicenç Ferrer i Cia[2] (després Compañía Anónima Vicente Ferrer), dedicada a la venda al major de productes químics i farmacèutics, i actualment acull un supermercat Aldi.[3]
Descripció[modifica]
És un immoble entre mitgeres que consta de planta baixa, quatre pisos i terrat.[4] Malgrat que hi ha tres escales de veïns, no es pot parlar de tres edificis separats perquè a la planta baixa el local comercial és únic, amb planta lliure sense cap divisòria, i al primer pis hi ha un habitatge singular que ocupa la meitat i té una escala pròpia d'accés i disposava de capella i dues tribunes.[4]
Les obertures de tots els nivells segueixen els mateixos eixos verticals i marquen un ritme regular. A la planta baixa les portes, que poden correspondre a les diferents escales de veïns o a locals comercials, són allindades i estan emmarcades per una motllura i un petit relleu al centre de la llinda. El parament en aquest nivell dibuixa línies horitzontals amb relleu i hi ha pilastres decorades amb casetons. A partir del primer pis totes les obertures donen a balcons: els del primer i segon pis són correguts i en el tercer i quart hi ha una combinació de balcons correguts i individuals. Aquests tenen la llosana de pedra motllurada i la barana de ferro forjat; en el cas dels balcons correguts s'intercalen trams on el treball del ferro forjat és major amb motius vegetals i florals. Destaca la cantonada del carrer Comerç amb el carrer Ribera on, al primer pis, hi ha una tribuna de ferro forjat molt treballat. Al primer pis de la façana del carrer Antic de Sant Joan també hi ha una petita galeria metàl·lica però no tant ornamentada.
Els balcons reposen sobre mènsules, algunes més ornamentades que altres, i on cal destacar les quatre que aguanten la balconada principal al centre de la façana del carrer Comerç que representen caps d'indi que sostenen una clau entre les dents.[3] Les obertures són allindanades emmarcades per una motllura i la llinda decorada amb un relleu que es fan més senzills a mesura que es guanya alçada fins a arribar a l'últim pis que no hi ha cap relleu. Algunes portes estan emmarcades per pilastres amb capitell decorat. Les obertures estan protegides per persianes de llibret de fusta.[4]
Les façanes estan coronades per un fris on s'obren respiralls alternats amb mènsules on es recolza una cornisa de gran voladís. Sobre aquesta cornisa hi ha el mur massís de tancament del terrat que en alguns punts està decorat amb palmetes.[4]
El parament dels murs està dividit en franges verticals on s'alternen dos tipus de decoració:[4]
- Mur llis, arrebossat i pintat, amb l'única decoració d'unes pilastres al quart pis, entre les obertures, que reposen sobre mènsules amb relleus decoratius.[4]
- Mur decorat amb línies horitzontals. Al primer pis l'espai entre obertures està decorat amb pilastres amb cassetons. Al segon i tercer pis hi ha pilastre d'ordre gegant amb capitell corinti i, les del centre del carrer Comerç, tenen el fus decorat amb relleus. A l'últim pis hi ha pilastres similars a les dels altres trams de mur però sense les mènsules.[4]
Tota aquesta riquesa decorativa a la façana del carrer Antic de Sant Joan està molt simplificada.[4]
Història[modifica]
Fou projectat el 1886 per l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa per encàrrec de l'adroguer Vicenç Ferrer i Garriga[5] en els solars designats amb les lletres B i C en el Plano de Urbanización del Parque,[4] traçat el 1872 per Josep Fontserè i Mestre (vegeu Urbanització del Born).
Entre 1912 i 1915, el seu fill Vicenç Ferrer i Bertrand va encarregar a l'arquitecte Salvador Vinyals[6] un altre edifici, avui desaparegut, al xamfrà de la plaça de Catalunya amb la Ronda de Sant Pere, on ara hi ha El Corte Inglés.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Vicente Ferrer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 208.
- ↑ 3,0 3,1 Santos, Inma. «Los cuatro jefes indios de la calle del Comerç». Metropoli Abierta, 15-05-2022.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «Casa Vicente Ferrer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Vicente Ferrer. Comerç (60), Ribera (2) i Antic de Sant Joan (7). Construir casa». Q127 Foment 330 O. AMCB, 06-10-1886.
- ↑ «Vicente Ferrer. Plaça de Catalunya 12 xamfrà Ronda de Sant Pere (2). Enderrocar una casa per construir en el solar resultant una altra de nova planta de soterranis, baixos, cinc pisos i departaments de servei al terrat». Q127 Eixample 13743/1912. AHCB, 1912-1915.
- ↑ «Casa Vicente Ferrer – Casa Vicenç Ferrer» (en castellà). La Barcelona de antes. Jesús Fraiz. Arxivat de l'original el 2023-02-23.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Vicenç Ferrer |
- «Casa Vicenç Ferrer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.