Casa del Gremi dels Sabaters
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | 1565 | |||
| Construcció | 1565 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Barcelona | ||||
| Localització | Pl. Sant Felip Neri, 3 - c. Montjuic del Bisbe, 5 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 41216 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Museu del Calçat | |||
La Casa del Gremi dels Sabaters és un edifici renaixentista de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Propietat de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, va ser la seu del Museu del Calçat entre 1970 i 2015.[1]
Descripció[modifica]
La Casa del Gremi dels Sabaters s'emplaça al Barri Gòtic en el districte de Ciutat Vella. Afronta la plaça de Sant Felip Neri en la seva façana principal i el carrer de Montjuïc del Bisbe en la posterior. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa, principal i dos pisos. Per entendre la seva estructura actual de planta irregular, cal tenir en compte que es tracta d'un edifici traslladat l'any 1950 des del seu emplaçament original a un sector de buit parcel·lari provocat pels estralls de la guerra civil en aquesta part de la ciutat.[2]
La façana principal està formada per tres composicions ben diferenciades fet provocat pel trasllat de l'edifici des d'una parcel·la a un altre que no era de forma nide dimensions equivalents. També resulta peculiar les diferències d'alçada de les cobertes i dels propis forjats. Aquests indicadors demostren la utilització de més d'una façana original traslladada per tal d'omplir tota l'amplada d'aquesta banda de la plaça. Aquest fet argumenta el perquè la façana principal original està al costat d'una altra que podria ser la posterior del mateix edifici original. La composició de la dreta està equilibrada en dos eixos verticals de portals i balconeres amb grans obertures i un balcó corregut en la planta primera. Es diferencia de les altres per la densitat de buits respecte del ple i per la seva profusió de decoracions i baixos relleus; garlandes, medallons, brucanis, símbols i motllures. La composició del mig disposa d'obertures molt reduïdes i està mancada de decoracions, cosa que fa pensar que era la façana posterior de l'edifici original. La tercera composició situada a l'esquerra és d'origen diferent, ja que ve d'un altre edifici també traslladat. Aquesta composició és d'un únic eix vertical i inclou una arcada de senzilles dovelles de pedra sense cap altre decoració i dues obertures, una a cada planta amb llindes i emmarcaments decorats amb motllures renaixentistes.[2]
Com a element arquitectònic destacable trobem l'arcada que travessa l'edifici i comunica la plaça amb l'estret carrer de Montjuïc del Bisbe.L'edifici que tractem també afronta a aquest carrer i fins i tot disposa d'un portal d'accés.[2]
La seva coberta es diferencia en tres parts que corresponen exactament a les tres composicions de la façana. Disposa d'una coberta de doble vessant amb ràfec de teula en la part central i coberta plana amb terrat als laterals. Aquesta disposició de teulades queda reflectida en el coronaments que és de ràfec en la part central i de cornisa motllurada en les laterals. La part de l'esquerra disposa de tres gàrgoles de pedra formalitzades en tres figures d'inspiració mitològica.[2]
La totalitat de la façana és d'obra de fàbrica de carreus de pedra creant un pla texturat des d'on destaca tot el treball escultòric en pedra de la part esquerra.[2]
Com detalls esculpits destaquen les llindes decorades amb interessants grotescos i les motllures d'inspiració serliana. L'escut amb el lleó de sant Marc, patró del gremi, les sabates orlades i les eines de l'ofici indiquen la funció que correspongué a l'edifici. Les baranes són de forja, d'època moderna i sense cap interès a destacar.[2]
La tipologia arquitectònica al qual pertany l'edifici es pot identificar com renaixentista atenent al rigor de la composició geomètrica de les obertures de cada part de la façana. De totes maneres la profusió de complexes detalls simbòlics de pedra acompanyant les obertures de la façana és un signe de que l'estètica decorativa del gòtic català encara perdura en aquesta façana.[2]
Història[modifica]
L'edifici com a tal és de mitjans del segle passat, ja que la parcel·la estava buida després de la destrucció de l'edifici existent per les bombes franquistes durant la Guerra Civil. El 1950 es va bastir en aquesta parcel·la un nou edifici i es va utilitzar una façana d'una casa del segle xvi que tenia el seu emplaçament original al carrer Corríbia molt a prop de la catedral. En aquest emplaçament no havia estat danyada pels bombardeigs però aquest sector es va veure afectat pels enderrocs de l'obertura de l'actual Avinguda de la Catedral el 1943. Amb tot, la façana va ser salvada i traslladada a la plaça de Sant Felip Neri, que també havia sofert els estralls bèl·lics abans esmentats.[2]
L'edifici original del carrer Corríbia substituïa a una construcció gòtica que va ser afectat per les remodelacions de 1740 quan li fou afegit un pis i es canviaren les finestres per balcons. Segons el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic del municipi es tenen evidències de que les gàrgoles estaven a una alçada de planta pis i no de planta segona com actualment estan.[2]
El mòdul de la façana corresponent a l'arcada que dona pas al carreró Montjuïc del Bisbe prové d'un altre edifici també traslladat. Aquest es va traslladar a la parcel·la veïna en el número 4 (fitxa núm.. 41217) excepte aquest mòdul que s'aprofità per donar continuïtat al carrer Montjuïc del Bisbe per sota.[2]
Propietat de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, va ser la seu del Museu del Calçat entre 1970 i 2015.[1]
Bibliografia[modifica]
- Jordi PEÑARROJA Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 BARCELONA, CRISTINA SAVALL / «El Museu del Calçat pierde su sede de Sant Felip Neri por el aumento del alquiler» (en castellà). elperiodico, 26-11-2015.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Museu del Calçat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa del Gremi dels Sabaters |
- «Museu del Calçat». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.