Castell de Cornet
 | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||
| Tipus | Castell  | ||||||||||||||||||
| Construcció | S. XII-XIII | ||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Sallent (Bages) | ||||||||||||||||||
| Localització | Sallent (Bages) | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||||
| Identificador | BCIN: 1389-MH BIC: RI-51-0005627 IPAC: 1564 | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
El Castell de Cornet és una fortificació proper als masos de la Font i Vila-seca està construït sobre un petit puig, prominent una trentena de metres sobre el llit del Riu de Cornet, de tipus torrencial, que mena cap a la vila de Sallent (Bages). El castell, fet una ruïna, està protegit com a bé cultural d'interès nacional. De l'antic castell termenat romanem abundants ruïnes, mig ocultes per la vegetació. Per l'escassa importància, com a centre d'un terme reduït, hom l'anomenava el Castellet de Cornet. Es conserven restes de llenços de paret pertanyents a les muralles i alguns murs corresponents a les estances interiors. L'aparell de les muralles és fet amb predomini de blocs escantonats ajaçats i mides mitjanes, units amb morter de calç i sorra. En alguns punts es conserven alçades properes als 3 m. i alguna espitllera.[1]
Història[modifica]
El Castell de Cornet, documentat el 1033,[1] fou independent de Sallent fins a l'any 1840. El castell de Cornet estigué, d'inici, sota la tutela o el domini dels senyors de Balsareny. Guillem de Balsareny (segona meitat s.XI) l'infeudà el 1063 als germans Bernat Riculf i Miró, junt als de Balsareny, Oristà i Gaià sota pacte de vassallatge.[2] L'al·ludit Guillem de Balsareny era bisbe de Vic i cal dir que els bisbes de Vic sempre gaudiren d'un cert domini sobre el castell de Cornet i obtingueren que els successius amos els retessin homenatge pel mateix.
El 1238 actuava amb relació al castell, o castellet, Gueraula de "Castelet de Cornet". Al segle següent hi apreciem, com a senyor, Ferrer de Castellet. Violant de Castellet i de Pinós casà (entre 1370/83) amb Gilabert de Vilanova i de Pineda, introduint-se així el cognom Vilanova a la propietat. Dionísia de Vilanova casà, el 1546, amb Martí-Joan de Foixà. El 1663 Ignasi de Foixà vengué el castell a Onofre de Montfar.[1][3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Cornet |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Castell de Cornet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2015].
- ↑ Florez, P. Fr. Henrique; Risco, P. Fr. Manuel. «Obispos de Ausona. Guillermo.». A: España Sagrada, Tomo XXVIII. Contiene el estado antiguo de la Iglesia Ausonense, hoy Vique (en castellà). Madrid: imprenta de D. Antonio de Sancha, 1774, p. 149 [Consulta: 29 novembre 2016].
- ↑ «Castell de Cornet – Sallent / Bages». Catalunya Medieval. [Consulta: 3 desembre 2015].