Castell de Gironella
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gironella (Berguedà) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 896-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005488 | |||
| Id. IPAC | 993 | |||
| Id. IPAPC | 11755 | |||
El Castell de Gironella és un antic castell medieval, les restes del qual es troben al nucli antic del poble de Gironella, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1949.
Descripció[modifica]
Actualment del castell en queden notables restes de murs atalussats i d'una torre de planta quadrada que fa de suport del campanar tardà, a l'espadat que separa la vila vella del Llobregat.[1]
Les restes de la torre i del castell medieval de Gironella apareixen integrades en el nucli tradicional de la població, a la part alta de la vila, a la qual s'accedeix per un trencall que surt a mà dreta després del pont sobre el riu Llobregat, en direcció a l'Ajuntament de la Vila. Aquestes restes es troben a l'edifici conegut popularment com la "Presó", annex a aquest ajuntament, i disposat a l'extrem d'un penyal. S'hi conserven restes molt precàries, per bé que sobresurt part del mur que fonamentava l'antic castell de Gironella sobre el riu, així com uns altres murs defensius.[2]
Són parts de l'antic castell la muralla, que arriba fins al riu, l'antiga presó sota l'Ajuntament i la torre central sobre la qual el 1932 es construí el rellotge.[3]
Història[modifica]
La primera documentació de la que es disposa del castell i el seu terme data del 1253.[1] El castell fou construït pels barons de la Portella al segle xiii.[3] Més tard passà successivament a mans del Pinós, els Agulló i els Sentmenat.[3] La seva importància estratègica era remarcable, ja que dominava la vall del Llobregat i la plana de Casserres.
Durant la Guerra dels catalans el castell va caure en mans borbòniques. Després que Ermengol Amill i el marquès del Poal el recuperessin, durant la presa del castell de Gironella, Manuel Desvalls va ordenar-ne la voladura amb mines.[4]
Al segle xix el castell i tot Gironella foren saquejats i incendiats durant la Primera Guerra Carlina (1839).[3]
La prospecció efectuada dins el projecte "Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'alta Edat Mitjana", sobre els horts situats al sud de les restes, va aportar ceràmica medieval i moderna, amb una cronologia mai anterior a finals del segle ix.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Castell de Gironella». gencat.Gaudi Elementarquitectonic. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 setembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Castell de Gironella». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Presó i torre del rellotge». Ajuntament de Gironella. [Consulta: 26 octubre 2014].
- ↑ Serra, 2014, p. 214.
Bibliografia[modifica]
- Serra, Francesc. Cardona (1705-1714). La resistència a l'interior. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2014, p. 186-187. ISBN 978-84-232-0785-5.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Gironella |
- El castell de Gironella al web del Museu d'Arqueologia de Catalunya Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. (català)