El 2016 s'hi han trobat unes restes de pintures rupestres[3] datades del neolític on es representen unes figures esquemàtiques.
Notes sobre l'element monumental extretes de la lectura de la fitxa BIC de la Generalitat Valenciana[2][modifica]
La naturalesa inicial de l'edifici era defensiva.
És un recinte allargat. S'estén de sud-oest a nord-oest i ocupa 0,15 ha.
S'hi accedeix per l'extrem sud.
Allà hi ha restes d'obres de maçoneria que es considera que formarien part d'elements defensius la finalitat dels quals era dificultar l'accés.
Hi ha dues torres, una de forma cúbica i situada al nord-est del conjunt, l'altra se situa propera a l'aljub.
S'estima que la capacitat d'aquest aljub és de 17,7 m 3. A principis del segle xxi l'aljub ja no disposa de cobertura.
Hi ha indicis d'un mur de 70 metres de longitud que tancava al castell pel costat oriental. El tallat natural del terreny defensava el costat occidental.
