Catalina Fernández de Agüero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCatalina Fernández de Agüero
Biografia
Naixementsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Regió de Lambayeque Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Regió de Lambayeque Modifica el valor a Wikidata
Premis

Catalina Fernández de Agüero (Lambayeque, segle xviii-XIX), també anomenada Catalina Agüero de Muñecas, va ser una prohom de la independència del Perú.

Membre d'una família ben situada,[1] era filla d'Higinio Fernández de Agüero i Juana López Vidaurre.[2] Amb Narcisa Iturregui va ser una de les dues dones distingides en la lluita per la independència peruana de la regió de Lambayeque.[3] Actuà com a missatgera avisant dels moviments que feien les tropes reialistes, a més d'obtenir finançament i vitualles per a les tropes independentistes.[4] Casa seva també fou seu de conspiracions i una de les primeres on va haver-hi activitat de la maçoneria.[5] Per la seva tasca, fou condecorada amb la banda de la llibertat i l'orde del Sol per José de San Martín.[6][1] Va estar casada amb Pedro José de Muñecas, i en va esdevenir vídua.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Catalina Agüero de Muñecas» (en anglès). Women and Independence in Latin America. The University of Nottingham. [Consulta: 27 juny 2021].
  2. Zevallos Quiñones, Jorge «Lambayeque en el siglo XVIII». Revista del Instituto Peruano de Investigaciones Genealógicas, 1946, pàg. 96.
  3. Suárez, José Bernardo. Rasgos biográficos de mujeres célebres de América (en castellà). París i Mèxic: Librería de C. Bouret, 1878, p. 63. 
  4. García García, Elvira. La mujer peruana a través de los siglos (en castellà). Lima: Imprenta Americana, 1924, p. 256. 
  5. Fuente, Nícanor. Nixa: el hombre que derrotó al tiempo (en castellà). Lima: Universidad Alas Peruanas, 2008, p. 142. 
  6. Portal, Ismael. La independencia del Perú (en castellà). Lima: Librería e Imprenta Gil, 1917, p. 102 [Consulta: 27 juny 2021].  Arxivat 2021-06-27 a Wayback Machine.
  7. Paz-Soldán, José G. Anales de la Universidad Mayor de San Marcos de Lima (en castellà). Lima: Universidad de San Marcos, 1862, p. 204.