Categoria Discussió:Almiralls de la Corona d'Aragó

Almiralls de Catalunya

Es una absoluta bestiesa adjectivar els almiralls catalans com de la Corona d'Aragó. Els Almiralls ho eren de Catalunya, no de la Corona. D'Aragó, històricament, existeixen pocs almiralls (els Cardona), pero era del Regne no de la Corona, pero va ser un titol honorific mes que real. Potser serà perque Aragó no te mar? Els Almiralls eren de cada regne amb Mar, i cap estaba per damunt dels altres. Hi van haver almiralls de Catalunya (la majoria), de València, i de Nàpols.

Los Almirantes de Aragón. Amb aquest títol i d’altres, alguns historiadors aragonesos fent jocs de paraules s’apropien dels almiralls catalans i de les seves glòries. Doncs bé, no en tenen cap, i podem suposar que tampoc de jerarquies inferiors, malgrat que no n’hi ha constància. Tan sols un almirall té un títol d’Aragó però cal matisar-ho, fou parent de Joana Enriquez i així de Ferran el catòlic. No cal dir res més. Caius Parellada i Cardellach

També existiren vicealmiralls

• Marquet, Galceran ( ? , s. XIV - a 1360) Vice-almirall de Catalunya i cronista
• Marquet, Tomàs ( ? , s. XIV – 1363) Vice-almirall de Sardenya (1356)
• Ramon Marquet Rubí, natural de Barcelona.

Vicealmirall de Catalunya. Fill de Bernat Marquet i Elisensa de Rubí. Mercader i armador, Ramon Marquet posà aviat la seva experiència marinera al servei de la corona. El 1269 portà en la seva nau el rei Jaume I, que havia emprès una croada a Terra Santa , abandonada, però, en ésser dispersat el seu estol per un temporal. El 1282 s'encarregà de preparar la flota per a l'expedició a Tunis i a Sicília de Pere el Gran, i fou, a més, el cap de tota la marineria. Aquell mateix any anà a cercar la reina i l'infant Jaume, i els portà a Sicília des de Catalunya. Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284, i l'any següent preparà, juntament amb Berenguer Mallol, una altra petita armada, d'onze galeres, de les quals ambdós tingueren el comandament en funció d'almiralls, per defensar la costa de Catalunya, contra l'estol del rei Felip III de França, que havia emprès una croada contra Catalunya. Ambdós tingueren la victòria de les illes Formigues sobre una part de l'estol francès, i en capturaren l'almirall. Feta la junció amb la flota de l'almirall Roger de Lloria, que tornà de Sicília, anihilaren tots plegats l'estol francès a Roses. Aquell mateix any 1285 prengué part també en l'expedició de l'infant Alfons contra Jaume II de Mallorca i el 1286 comandà amb Berenguer Mallol, l'estol amb què Alfons, ja rei, conquerí Menorca, encara sarraïna. El 1293 comandà, amb Guillem Escrivà, les galeres que patrullaren a l'estret de Gibraltar contra els benimerins. Casat amb Maria Mallol; que Ramon Marquet estava emparentat amb els Mallol ho sabem per l'historiador Ferran Soldevila. En parlar d'Agnès Marquet, filla de Ramon Marquet, escriu: "Consta en aquests documents que la filla es deia Agnès, que era vídua i que tenia fills del primer matrimoni. També hi consta que era neboda dels germans Mallol: això és, de Ferrer Mallol, veguer de Barcelona; de Berenguer Mallol, el company i consoci de Ramon Marquet, i de Pere Mallol. Aquesta notícia és del més gran interès, per explicar-nos les relacions estretes entre les dues famílies, que no eren, doncs, solament de caràcter comercial" (Ferran Soldevila: L'almirall Ramon Marquet, Editorial Barcino, p.17).

Mes almiralls

Hi manquen molts almiralls, els Colom, els Cardona, els Requesens,

• Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, (Bellpuig d'Urgell, Urgell 1467 - Nàpols 1522) comte d'Oliveto i baró de BellpuigVirrei de Sicília (1507-09) i de Nàpols (1509-22) i capità general de la Santa Lliga (1511-13). Fill d'Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles i de Castellana de Requesens, heretà la baronia de Bellpuig. Lluità, a les ordres del Gran Capità, a la segona campanya per a la conquesta de Nàpols i a la presa de Mers-el-Kébir (1505), com a almirall. El 1507 Ferran II de Catalunya-Aragó, arribat a Nàpols amb la seva nova muller, Germana de Foix, el nomenà virrei de Sicília. El 1509 succeí Joan d'Aragó com a virrei de Nàpols
• Galceran de Requesens i Joan de Soler (1439 - Barcelona 1505) Primer comte de Palamós (1486) i de Trivento i Avellino (1456), baró de Calonge. Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís. Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l'armada. El 1465 aconseguí amb l'armada de bloquejar l'illa d'Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea, partidari de Renat d'Anjou i comte d'Ischia, i d'obligar-lo a capitular. Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d'Arborea i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona (1472). Almirall de Catalunya, cerca Granada afavorint la seva rendició.

--XpoferenS (discussió) 10:27, 10 gen 2009 (CET)