Celos
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Vicente Aranda Ezquerra  |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Josep Rossell |
| Guió | Vicente Aranda Ezquerra |
| Música | José Nieto |
| Fotografia | José Luis Alcaine Escaño |
| Muntatge | Teresa Font Guiteras |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 3 setembre 1999 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
       | |
Celos és una pel·lícula de cinema espanyola dirigida el 1999 per Vicente Aranda i protagonitzada per Daniel Giménez Cacho, Aitana Sánchez-Gijón, María Botto i Luis Tosar.[1] El propi director la defineix com a pel·lícula de cinema negre.[2]
Argument[modifica]
Basada en un fet real. Tot sembla anar bé per a Carmen (Aitana Sánchez Gijón) i Antonio (Daniel Giménez Cacho): els seus preparatius de noces, l'arranjament de la futura casa, els seus respectius treballs. Accidentalment Antonio descobreix una foto de Carmen amb un altre home. Encara que ella i els seus amics vulguin llevar-li importància, sorgeix en Antonio el desassossec del dubte i una obsessió malaltissa que dominarà tots els seus actes: la gelosia.
Repartiment[modifica]
- Aitana Sánchez-Gijón - Carmen
- Daniel Giménez Cacho - Antonio
- María Botto - Cinta
- Luis Tosar - Luis
- Alicia Sánchez - mare de Carmen
- Pepo Oliva - Pare de Carmen
- Carlos Kaniowsky - Féculas
- Andrés Lima - Mirindas
- Trinidad Rugero - Chona
- Joan Gadea - propietari de la tenda de sabates
Visió general[modifica]
Aquesta pel·lícula teatral va ser la tercera entrada de Vicente Aranda en la trilogia del triangle amorós format per Amantes i Intruso. El director va construir una història al voltant de passions destructives que acaben tràgicament. Un camioner està atormentat amb gelosia per l'antic xicot de la bella dona amb la qual està a punt de casar-se, llançant una caça per trobar-lo i sap la veritat que sent que la seva promesa li amaga.[3]
Premis[modifica]
- XIV Premis Goya: Goya a la millor actriu revelació per María Botto (Nominada)[4]
Referències[modifica]
- ↑ Majarín, Una Vida de Cine, p. 447
- ↑ Aranda define su última película, "Celos", como un filme de "cine negro", El País, 20 d'abril de 1999
- ↑ Aranda muestra en su última película el poder aniquilador de los celos incontrolados, El País, 1 de setembre de 1999
- ↑ Celos al web dels Premis Goya
Bibliografia[modifica]
- Majarín, Sara. Una vida de cine: Pasión, Utopía, Historia: Lecciones de Vicente Aranda. Editorial Zumaque S.L., 2013. ISBN 9788494011016