Ceràmica incisa
_01.jpg)
La ceràmica incisa al·ludeix al conjunt de peces de terrissa que mostren exemples de tècniques decoratives fetes amb incisions al fang encara tendre. Provenen de la prehistòria, i formen conjunts tan representatius del neolític com la ceràmica campaniforme o la cordada,[1] i objectes com l'“olla de Bronocice”. Pot aparèixer barrejada o complementada amb altres processos de decoració terrissera, com la incrustació, la ceràmica excisa i semiexcisa, la decoració impresa, en relleu, i fins a la ceràmica pintada.[1]
Tècnica[modifica]
La tècnica d'incisió inclou talls efectuats pressionant o esquerdant el fang abans de coure'l, quan encara està bla.[3][2] S'hi utilitzen punxons i altres eines primitives, a més dels dits. La incisió es pot diferenciar en V (incisa) o en O (acanalada), segons siga la punta del punxó afilada o camussa.[4]
Al manual sobre Terrisseria popular, Natacha Seseña descriu aquesta tècnica decorativa realitzada inicialment amb les ungles o objectes punxants (ossos, canyes, furgadents) i eines posteriorment més sofisticades encara que elementals, com «pintes, espàtules o rodetes». Seseña la considera una tècnica comuna a tots els terrissers del món, per la seua simplicitat, que evolucionà des de temes senzills i irregulars a composicions rítmiques imaginatives.[3] Per a Lluviá també és la decoració obtinguda com a resultat de ratllar la peça engalbada o pintada.[4]
Tipus[modifica]
-
Ceràmica negra incisa egípcia del període predinàstic -
Ceràmica auarita berber de la Palma (Canàries) -
Terracota tailandesa datada del s. XXIV ae -
Detall de decoració incisa i en relleu, en un pithos ciclàdic del segle vii aC
.jpg)
(Per a un glossari tipològic més detallat podeu veure ceràmica impresa.)
Referències[modifica]
- ↑ Anthony, David A. The horse, the wheel, and language: how Bronze-Age riders from the Eurasian steppes shaped the modern world (en anglès). Princeton, N.J.: Princeton University Press, 2010, p. 68 y ss. ISBN 0-691-05887-3.
- ↑ Caro Bellido, 2005, p. 145.
- ↑ Seseña, 1997, p. 68.
- ↑ Fatás Cabeza i Borrás, 1993, p. 181.
Bibliografia[modifica]
- Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones, 2008. ISBN 84-96191-07-9.
- Castillo, Alberto del. Horta. La cerámica incisa de la cultura de las cuevas de la Península Ibérica y el problema de origen de la especie del vaso campaniforme (en castellà), 1922.
- Cooper, Emmanuel. Historia de la cerámica. Madrid: Ceac, 1999. ISBN 84-329-8562-7.
- Fatás Cabeza, Guillermo; Borrás. Diccionario de Términos de Arte. Madrid: Anaya, 1993. ISBN 84-7838-388-3.
- Morena López, José Antonio. Ayuntamiento de Nueva Carteya. Las cerámicas tartésicas con decoración incisa y digitada del Monte Horquera (Nueva Carteya, Córdoba) (en castellà), 2000. ISBN 9788460629887.
- Seseña, Natacha. Cacharrería popular (en castellà). 1997. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 84-206-4255-X.
- Carmen Padilla Montoya, Equipo Staff, Paloma Cabrera Bonet, Ruth Maicas Ramos. Diccionario de materiales cerámicos. Madrid: Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones, 2002. ISBN 84-36936-388.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceràmica incisa |