Charlotte Dubreuil
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1940  (84 anys)París |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, guionista, actriu de cinema, directora de cinema |
| Lloc web | charlottedubreuil.com |
    | |
Charlotte Dubreuil (París, 27 d'abril de 1940) és una cineasta i novel·lista francesa. Després de dos treballs com a actriu es va interessar per la direcció i l'escriptura. Ha escrit i dirigit diverses pel·lícules franceses i també ha escrit dues novel·les.
Biografia[modifica]
Va començar la seva carrera com a actriu, apareixent a L'Humeur vagabonde (1972) sota la direcció d'Édouard Luntz, amb Jeanne Moreau i Michel Ram.[1][2] L'any següent, va aparèixer en L'An 01.[3] A inicis de 1974, va passar de l'actuació a l'escriptura i dirigir pel·lícules. El seu primer guió Pas si méchant que ça (1974) el va escriure conjuntament amb Claude Goretta.[4]
El seu primer guió en solitari va ser el projecte Qu'est-ce que tu veux Julie? (1976) que també va dirigir. La pel·lícula es va presentar al Festival du Pel·lícula de Paris l'any 1976 i va tenir una bona acollida. Va seguir amb Des enfants gâtés (1976) escrit amb Bertrand Tavernier.[5] L'any 1979, va escriure i va dirigir dues pel·lícules: La Peine perdue ou le présent composé[6] i Ma Chérie. En Ma Chérie, Dubreuil treballava un altre cop amb Édouard Luntz amb qui va escriure el guió, i ella es va encarregar de la direcció.[7] La pel·lícula és el punt de vista feminista d'una relació entre mare i filla.[8]
L'any 1982 va dirigir La Côte d'amour, escrita per Michel Contat i Ennio De Concini i protagonitzada per Mario Adorf, Danièle Delorme, Geneviève Fontanel i Françoise Prévost. L'any 1994 va dirigir Elles ne pensent qu'à ça escrit per Georges Wolinski i protagonitzada per Roland Blanche, Claudia Cardinale, Carole Laure, i Bernard Le Coq.[9]
Treballs principals[modifica]
- La Restinga: Romà Paris: Albin Michel, (2000) (en francès)
- Au cœur de l'Ombrière França: Éditions V.D.B., (2007) (en francès)
Filmografia[modifica]
Com a actriu[modifica]
- L'Humeur vagabonde (1972)
- L'Un 01 (1973)
- Violència et passió (1974) doblatge de veu[10]
Com a guionista[modifica]
- Pas si méchant que ça co-escrit amb Claude Goretta (1974)
- Qu'est-ce que tu veux Julie? (1976)
- Des enfants gâtés co-escrit amb Bertrand Tavernier (1977)
- La Peine perdue ou le présent composé (1979)
- Ma Chérie co-escrit amb Édouard Luntz (1979)
Com a directora[modifica]
- Qu'est-ce que tu veux Julie ? (1976)
- La Peine perdue ou le présent composé (1979)
- Ma Chérie (1979)
- La Côte d'amour (1985)
- Elles ne pensent qu'à ça ! (1994)
Referències[modifica]
- ↑ «Notice d'autorité personne: Rappel de la recherche: IDP=cb13564820g» (en francès). París, France: Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 9 juliol 2015].
- ↑ «L'humeur vagabonde (1972)». Films de France. [Consulta: 9 juliol 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «L'An zéro un» (en francès). Réalisation NOMA. [Consulta: 9 juliol 2015].
- ↑ «Filmographie de Charlotte Dubreuil» (en francès). La Revue du cinéma, image et son, écran. Ligue française de l'enseignement et de l'éducation permanente, 374-378, 1982, pàg. 46 [Consulta: 9 juliol 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Audé, Françoise. Ciné-modèles, cinéma d'elles: situations de femmes dans le cinéma français, 1956-1979 (en francès). France: L'age D'Homme, 1981, p. 186–188. ISBN 978-2-825-13334-7 [Consulta: 9 juliol 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Le Réel et and L'utopie» (en francès). La Revue du cinéma. Ligue française de l'enseignement et de l'éducation permanente [París, France], 363-367, 1981, pàg. 73 [Consulta: 9 juliol 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Rège, Philippe. Encyclopedia of French film directors. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2010, p. 660. ISBN 978-0-810-86939-4.[Enllaç no actiu]
- ↑ Tarr, Carrie; Rollet, Brigitte. Cinema and the second sex: women's filmmaking in France in the 1980s and 1990s. Nova York: Continuum, 2001, p. 116–117. ISBN 978-0-826-44742-5 [Consulta: 9 juliol 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Charlotte Dubreuil» (en francès). París, France: Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 9 juliol 2015].
- ↑ «Violence et passion» (en francès). Réalisation NOMA. [Consulta: 9 juliol 2015].