Christopher Hogwood

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaChristopher Hogwood

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Christopher Jarvis Haley Hogwood Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Nottingham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Cambridge (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióNottingham High School
Pembroke College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, periodista musical, pedagog musical, director de cor, compositor, musicòleg, clavicembalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGresham College
Royal Academy of Music
King's College de Londres Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRaymond Leppard, Gustav Leonhardt, Robert Thurston Dart, Mary Potts, Rafael Puyana i Zuzana Ruzicková Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSurendran Reddy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClavicèmbal Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0389780 TMDB.org: 1571622
Spotify: 0vBafEFOLXtq5mZuhMgsyL iTunes: 4336929 Musicbrainz: 00db6f13-4ec4-4ff9-ab10-07340b511e97 Songkick: 471702 Discogs: 779781 IMSLP: Category:Hogwood,_Christopher Allmusic: mn0000092572 Deezer: 72943 Modifica el valor a Wikidata

Christopher Hogwood (anglès: Christopher Jarvis Haley Hogwood) (Nottingham, 10 de setembre de 1941 - Cambridge, 24 de setembre de 2014) va ser un clavecinista, director d'orquestra, musicòleg i home de ràdio britànic. Fou un reconegut especialista en la música barroca i l'època clàssica.[1]

Biografia[modifica]

Christopher Hogwood va estudiar música i literatura clàssica al "Pembroke College" de Cambridge, després direcció amb Raymond Leppard i Thurston Dart, i finalment clavicèmbal amb Rafael Puyana i Gustav Leonhardt.[2] El British Council li va concedir una beca d'un any a Praga.

El 1967, Christopher Hogwood va fundar "The Early Music Consort" amb David Munrow, i el 1973, l'Academy of Ancient Music,[2] un conjunt d'instruments històrics que ràpidament es va fer famós arreu del món.

És gràcies a això que es va donar a conèixer com a solista, com a instrumentista de música de cambra i com a musicòleg. Ha enregistrat nombrosos discos que cobreixen un repertori molt ampli que va des dels virginalistes anglesos fins als clàssics vienesos. Christopher Hogwood també és l'autor d'una obra important sobre Händel. També toca l'orgue i el clavicordi. L'abril de 2005, Christopher Hogwood va acceptar ser membre honorari de la "Charles Avison Society".

Quan s'escapava del repertori barroc, tornava a visitar compositors com Niels Gade, Mendelssohn o Stravinski. Sempre es va interessar per la música contemporània. A més de la seva activitat concertística, donà suport a diverses editorials de música impresa.

També va dirigir la "Basel Kammerorchester" i l'Orquestra Ciudad de Granada. Va treballar amb l'Òpera Australiana, l'Òpera de Berlín, la Royal Opera d'Estocolm, el Royal Opera Theatre de Londres, per a les Chorégies d'Orange i va dirigir lAriodante de Händel a la Gran Òpera de Houston. El seu catàleg d'enregistraments inclou més de 200 títols, incloent-hi les simfonies completes de Mozart, per primera vegada, sobre instruments històrics.

Va morir el 24 de setembre de 2014 a Cambridge.[1]

Els seus escrits han estat traduïts al francès, alemany, italià, espanyol i japonès.

Escrits publicats[modifica]

  • La sonate en trio [«The trio sonata»] (trad. de l'anglès per Dennis Collins), Actes Sud, 1987 (ISBN 2-86869-100-5).
  • (anglès) Handel, New York, Thames & Hudson Inc., 2007, 2e éd. (1re éd. 1985), 324 p. (ISBN 978-0-500-28681-4).

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 [enllaç sense format] https://www.abc.es/cultura/musica/20140924/abci-muere-christopher-hogwood-201409241921.html
  2. 2,0 2,1 Renaud Machart, «Christopher Hogwood (1941-2014), chef d’orchestre et musicologue», Le Monde, 27 septembre 2014 (lire en ligne [archive]).
  3. Marc Vignal, «Symphonies de Haydn par Christopher Hogwood», Le Monde, 20 octobre 1984 (lire en ligne [archive]).

Enllaços externs[modifica]