Cianotriquita
 Cianotriquita | |
|---|---|
 agulles de cianotriquita en matriu de la mina Grand Canyon, al Grand Canyon National Park (mides: 3.8 x 3.7 x 1.2 cm) | |
| Fórmula química | Cu₄Al₂[(OH)₁₂| SO₄]·2H₂O |
| Epònim | blau fosc i pèl  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.DE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.08 |
| Dana | 31.2.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls aciculars i agregats fibrosos; incrustacions |
| Estructura cristal·lina | a = 10.16 Å, b = 12.61 Å, c = 2.9 Å; Z = 1 |
| Color | blau fosc, blau cel |
| Exfoliació | bona |
| Fractura | desigual |
| Duresa | entre 1 i 3 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blau clara |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,76 |
| Densitat | 2,7 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.588 nβ = 1.617 nγ = 1.655 |
| Birefringència | δ = 0.067 |
| Pleocroisme | X = sense color; Y = blau pàl·lid; Z = blau brillant |
| Angle 2V | mesurada: 82° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Cya |
| Referències | [1] |
La cianotriquita (del grec kianos, blau, i thrix, cabell) és un mineral de la classe dels sulfats. Abans era coneguda amb el nom de lettsomita, de William Garrow Lettsom (1804-1887), coautor del Manual of the Mineralogy of Great Britain and Ireland l'any 1858. La cianotriquita pertany i dona nom al grup de la cianotriquita.[2]
Característiques[modifica]
Químicament és un sulfat de coure i alumini bàsic que forma crostes vellutades de color blau, constituïdes per cristalls en forma de rombe. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls aciculars i agregats fibrosos. La seva fórmula química és Cu₄Al₂SO₄(OH)₁₂·2H₂O. És extremadament similar a la carbonatocianotriquita, tant que són impossibles de distingir si no és amb l'ajuda de raigs X.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cianotriquita pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral de coure secundari que es troba a les zones amb baixa densitat d'oxidació dels jaciments de coure amb abundant alumini i sulfat. Es troba en forma natural al sud de França i a Moldàvia. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a la pedrera Berta (El Papiol), a la mina Vigilada (Sant Julià del Llor i Bonmatí) i a la mina de la Turquesa (Cornudella de Montsant).[3] Els minerals associats inclouen brochantita, spangolita, calcofil·lita, olivenita, tirolita, parnauita, atzurita i malaquita.
Grup de la cianotriquita[modifica]
El grup de la cianotriquita és un grup de minerals sulfats de coure i alumini monoclínics estretament relacionats. Inclou, a banda de la cianotriquita, les següents espècies:
- Camerolaïta, amb fórmula Cu₄Al₂(HSbO₄,SO₄)(CO₃)(OH)10·2H₂O.[4]
- Carbonatocianotriquita, amb fórmula Cu₄Al₂(CO₃,SO₄)(OH)₁₂·2H₂O.[5]
- Khaidarkanita, amb fórmula Na0.34Cu₄Al₃(OH)14F₃·2H₂O.[6]
També existeix un altre mineral que també pertanyeria al grup, amb nom provisional UKI-1975-(SO:AlCu), visualment i químicament similar a la cianotriquita, però amb diferents dades de difracció de pols de raigs X.[7][8]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cianotriquita |
- ↑ «Cyanotrichite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].
- ↑ «Cyanotrichite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].
- ↑ Carles Bel, Carles Castanera, Joan Rosell, Jordi Sorribes «Cianotriquita a la mina de la Turquesa, Cornudella de Montsant, el Priorat». Infominer, 2016-1, 65, 2016, pàg. 7-8 [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ «Camerolaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].
- ↑ «Carbonatecyanotrichite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].
- ↑ «Khaidarkanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].
- ↑ WALENTA, K. (2001): Ein cyanotrichitähnliches Mineral von der Grube Clara. Erzgräber, 15, 29-35. (alemany)
- ↑ «UKI-1975-(SO:AlCu)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].