Cianur d'amoni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicCianur d'amoni
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular44,037 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCH₄N₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[C-]#N.[NH4+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

El cianur d'amoni és un compost inorgànic amb la fórmula NH₄CN.

Usos[modifica]

El cianur d'amoni s'utilitza generalment en la síntesi orgànica. En ser inestable, no s'envia o es ven comercialment.

Preparació[modifica]

El cianur d'amoni es prepara en solució per bombolleig del cianur d'hidrogen en solució aquosa d'amoníac a baixa temperatura

HCN + NH3(aq) → NH₄CN(aq)

Pot preparar-se per la reacció del cianur de calci i carbonat d'amoni:

Ca(CN)₂ + (NH₄)₂CO₃ → 2 NH₄CN + CaCO₃

En estat sec, el cianur d'amoni es fa escalfant una mescla de cianur de potassi o ferrocianuro de potassi amb clorur d'amoni i condensació dels vapors d'amoni en cristalls de cianur:

KCN + NH₄Cl → NH₄CN + KCl

Reaccions[modifica]

El cianur d'amoni es descompon en amoniaco i cianur d'hidrogen; sovint formant un polímer negre de cianur d'hidrogen:

NH₄CN → NH₃ + HCN

Sofreix reaccions de doble descomposició en solució amb el nombre de sals metàl·liques. Reacciona amb glioxal produint glicina (àcid aminoacético):

NH₄CN + (CHO)₂ → NH₂CH₂COOH + HCN

Reacciona amb cetones:

NH₄CN + CH₃COCH₃ → NH₂CH₂CH₂CH₂CN + H₂O

Toxicitat[modifica]

El sòlid o la seva solució és altament tòxica. La seva ingestió pot causar la mort. L'exposició al sòlid pot ser perjudicial, ja que es descompon en cianur d'hidrogen altament tòxic i en amoníac.

Anàlisi química[modifica]

Composició elemental: H 9.15%, C 27.23%, N 63.55%.

El cianur d'amoni pot ser analitzat per l'escalfament de la sal i la captura dels productes descomposts. La solució aquosa s'analitza per a l'ió cianur pel mètode volumètric o d'elèctrodes del nitrat d'argent; i l'amoníac es mesura per titulació o la tècnica de l'elèctrode elèctrode.

Referències[modifica]

  1. A. F. Wells, Structural Inorganic Chemistry, 5th ed., Oxford University Press, Oxford, UK, 1984.