Circumferència d'altures iguals
La circumferència d'altures iguals, o també cercle de posició o cercle d'altures iguals, (per influència de l'anglès), és a efectes pràctics la LOP o línia de posició en navegació astronòmica. Es defineix com el lloc geomètric de l'esfera terrestre en el qual un observador veu un astre, en un instant determinat, amb la mateixa altura observada, Ho.
El seu ús va ser ideat pel marí nord-americà Thomas Hubbard Sumner el 1837.[1]
Paràmetres[modifica]
És una circumferència que té com a centre el pol d'il·luminació de l'astre observat, i de radi, l'arc de cercle màxim de valor la distància zenital.
- Centre = Pol d'il·luminació de l'astre: (B, L) = (Dec, GHA)
- Radi = Distància zenital. zd [nm] = 60 (90° - Ho)
Equació[modifica]
L'equació lliga les següents variables:[2]
- La situació o posició de l'observador: B, L.
- Les coordenades de l'astre observat: GHA, Dec.
- L'altura veritable de l'astre: Ho.
Sent B la latitud, (+N/-S), L la longitud, (+I/-W). LHA = GHA + L és l'angle horari local, Dec i GHA són la declinació i l'angle horari en Greenwich de l'astre observat. I Ho és l'altura veritable, és a dir, l'altura mesurada amb el sextant i corregida.
Casos particulars[modifica]
- Paral·lel de latitud per altura de l'Estel Polar.
- Paral·lel de latitud per altura del Sol al migdia, o altura meridiana.
- Meridià de longitud coneguda l'hora del cronòmetre i la latitud.
- Cercle d'Il·luminació o terminador.
Referències[modifica]
- ↑ Thomas H. Sumner. A new and accurate method of finding a ship's position at sea, by projection on Mercator's chart ...: The principles of the method being fully explained and illustrated by problems, examples, and plates, with rules for practice, and examples from actual observation. T. Groom & co., 1851, p. 4–.
- ↑ «Vector equation of the Circle of Position». Arxivat de l'original el 2018-10-16. [Consulta: 16 agost 2018].
Vegeu també[modifica]
- Navegació
- Recta d'altura
- Història de la longitud
- Història de la navegació astronòmica
- Almanac nàutic
- Sextant
- Algorisme de navegació
- Thomas Earnshaw
Bibliografia[modifica]
- Mederos Martín, Luis. Navegación astronómica (en castellà). 7ª edición ampliada y actualizada. Boadilla del Monte (Madrid): Tutor, 2020. ISBN 978-84-16676-90-3.
