Clovis Brunel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaClovis Brunel
Biografia
Naixement(fr) Clovis Félix Brunel Modifica el valor a Wikidata
19 febrer 1884 Modifica el valor a Wikidata
Amiens (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Boissise-le-Roi (França) Modifica el valor a Wikidata
Director École des chartes
1930 – 1954
← Maurice ProuPierre Marot →
Director Departmental archives of Vienne (en) Tradueix
16 abril 1913 – 1r novembre 1916
← Alfred Richard (en) TradueixFrançois de Vaux de Foletier →
Arxiver Departmental archives of Lozère (en) Tradueix
1908 – 1913 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole des chartes (1904–1908)
Lycée Henri-IV (1902–1903) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaCatalogue des actes de Ponthieu (XIe siècle-1279) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia, filologia romànica, medievalisme, paleografia, Edició i occità antic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg, arxiver, paleògraf, medievalista, romanista, professor d'universitat, arxivista paleògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole pratique des hautes études, director d'estudis (1924–1954)
École des chartes (1914–1954)
Departmental archives of Lozère (en) Tradueix (1909–1914) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Clovis Brunel (Amiens, 19 de febrer de 1884Boissise-le-Roi, 1 de desembre de 1971) fou un romanista, occitanista i medievalista francès.

Vida[modifica]

Clovis Brunel va estudiar a l'École des Chartes, i el 1908 va llegir la tesi de l'escola amb el títol Catalogue des actes des comtes de Ponthieu, XIe siècle-1279. Els seus primers treballs, com aquesta tesi, es dedicaren a la història de Picardia, la seva regió d'origen, però fou destinat com a arxiver a Mende, i després a Poitiers, i això el va fer descobrir la literatura i la història occitanes. Moltes de les seves publicacions tenen relació amb documents històrics occitans (Les premiers exemples de l'emploi du provençal dans les chartes, Le plus ancien acte original en langue provençale, o, el més conegut i encara utilitzat, Les plus anciennes chartes en langue provençale). Recollí també una Bibliographie des manuscrits littéraires en ancien provençal i també fou editor de textos literaris occitans com el Jaufré.
Després de ser mobilitzat i ferit a la guerra,[1] de 1916 i fins a 1954, any de la seva jubilació, fou professor de Filologia Romànica a l‘Ecole des Chartes com a successor de Paul Meyer; a partir de 1930 en fou també director. A més, des de 1924 fins a 1954 fou director d'estudis de "llengües i literatures meridionals" (= occitans) a l‘École pratique des hautes études com a successor d'Alfred Morel-Fatio.
Des de 1937 fou membre de l‘Académie des inscriptions et belles-lettres, que presidí el 1948; a partir de 1954, membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans i, des de 1962, membre d'honor de la Societat General d'historiadors de Suïssa.

Obra[modifica]

Com a editor de textos literaris[modifica]

  • (Editor) Les miracles de saint Privat. Suivis des Opuscules d'Aldebert III, évêque de Mende, París: A Picard,1912
  • (Editor) Bertran de Marseille, La vie de sainte Énimie. Poème provençal du XIIIe siècle, París: Honoré Champion, 1916 (reed. 1970) (Classiques Français du Moyen Âge)
  • (Editor) La fille du comte de Ponthieu, nouvelle du XIIIe siècle, París: Honoré Champion, 1926 (reed. 1968)
  • (Editor) Jaufré. Roman arthurien du XIIIe siècle en vers provençaux, París: Société des Anciens Textes Français, 1943

Com a editor de documents no literaris[modifica]

  • "Documents linguistiques du Gévaudan", Bibliothèque de l'Ecole des chartes 77, 1916
  • Recueil des actes des comtes de Pontieu, 1026-1279, París: Imprimerie Nationale, 1930 [reelaboració de la tesi de l'École des chartes]
  • Les plus anciennes chartes en langue provençale. Recueil des pièces originales antérieures au XIIIe s., París: Picard 1926; Supplément, París 1952; (Reprint: Ginebra 1973)
  • Recueil des actes de Charles II le Chauve, roi de France, 3 volums. París 1943, 1952, 1955
  • (Director) Recueil des actes de Philippe-Auguste, roi de France, París, Imprimerie nationale, 1916--
  • (Editor) Recettes médicales, alchimiques et astrologiques du XVe siècle en langue vulgaire des Pyrénées, Tolosa, E. Privat, 1956

Altres[modifica]

  • Bibliographie des manuscrits littéraires en ancien provençal, Liège/París: Droz 1935, (reed. Ginebra 1973)

Bibliografia[modifica]

  • Recueil de travaux offert à M. Clovis Brunel par ses collègues, amis et élèves, 2 volums, París 1955 (amb una bibliografia de l‘homenatjat)
  • «Clovis Brunel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • Françoise Vieillard, L'enseignement de Champollion-Figeac (1830-1848), François Guessard (1847-1869), Paul Meyer (1869-1916), Clovis Brunel (1916-1954) à l'École des chartes, dintre de L'École nationale des chartes. Histoire de l'École depuis 1821, Thionville, 1997

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Vegeu la necrologia esmentada a enllaços externs, p. 306