Codificació Manchester

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Fig.1 Codificació Manchester

Codificació Manchester, en telecomunicacions i emmagatzemament de dades, és una conversió de cada bit original en un canvi d'estat de "0" a "1" o de "1" a "0". Es caracteritza per no tenir nivell de contínua i que té el sincronisme implícit.[1][2]

El nom prové de la universitat de Manchester, quan aquesta codificació fou emprada per emmagatzemar informació en un suport de memòria magnètic.

Propietats[modifica]

  • El senyal resultant no té component de contínua.[3]
  • El senyal resultant porta implícitament el rellotge de sincronisme.
  • El senyal resultant ocupa el doble d'amplada de banda, ja que dobla la freqüència de sortida. Contràriament al que passa amb la codificació NRZ.
  • La codificació Manchester és un cas particular de modulació binària per desplaçament de fase o BPSK on les dades fan de senyal moduladora d'una portadora que és el rellotge.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Manchester Encoding» (en anglès). erg.abdn.ac.uk. Arxivat de l'original el 2016-11-22. [Consulta: 15 febrer 2017].
  2. «Manchester Encoding: What Is It, and Why Use It?» (en anglès). allaboutcircuits, 15-02-2017.
  3. «Codificació de dades» (en anglès). web.cs.wpi.edu. [Consulta: 15 febrer 2017].