Col·legi de la Immaculada Concepció
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici escolar  | |||
| Construcció | final del segle xix, XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lloret de Mar (Selva) | |||
| Localització | C. Rector Jaume Felip i Gibert | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 34041 | |||
El Col·legi de la Immaculada Concepció és una escola de Lloret de Mar (Selva). L'edifici del centre educatiu, que també rep el nom de Can Barnés o Xalet Rosa forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Edifici[modifica]
És un conjunt d'edificis format per l'agregació progressiva de cossos arquitectònics. Són diversos cossos de diferents nivells, de tres i quatre plantes. Està format pel cos original, l'ampliació de 1929 i les ampliacions de mitjans de segle xx.[1] La façana està arrebossada i consta d'una sèrie de falsos encoixinats decoratius i finestres de mig punt amb motllures de ciment.[1]
El cos central està format per un cos de quatre plantes i un de tres, un xic avançat, amb una coberta de doble vessant a laterals sobre una de doble vessant a façana. Tot plegat fa forma d'u. El cos més endarrerit està cobert amb una teulada de doble vessant a laterals i culminat per dues torretes un pèl més elevades que el sostre, cobertes amb una teulada de quatre vessants. Aquest cos central té tres crugies i un important ràfec emergent de mènsules de fusta i rajoles.[1]
El ràfec dels cossos laterals són menys emergents però també a partir de mènsules de fusta. Els sostres d'aquesta part són de teules de ceràmica pintada. A la planta baixa hi ha encara dos cossos més emergents que formen dues terrasses a l'altura del primer pis i un balcó per al primer i segon pis de la part central de la façana. Les finestres d'aquest sector són de mig punt i tenen uns importants guardapols d'estructura triangular d'aparença gòtica i decoració vegetal als angles.[1]
A la planta baixa encara hi ha una balustrada de barrots de ciment similars als dels balcons del primer pis a banda i banda de l'entrada original. L'entrada principal és un gran portal en forma d'arc de mig punt sota el gran balcó que centra la façana principal.[1] Des dels anys 60, l'escola s'ha ampliat en tres cossos allargats que donen al conjunt una forma de ela. Aquests cossos són dos arrebossats i pintats de blanc i un altre amb façana de rajola.[1]
Història[modifica]
L'origen d'aquest col·legi és l'adaptació d'una casa senyorial d'estiueig a una escola per part d'una congregació fundada per Jeanne Émilie de Villeneuve (1811-1854) a Castres. El propietari de la finca era Ramón Barnés i Mataró, i va deixar el seu llegat a l'Hospital Municipal, per la qual cosa la finca era gestionada per l'Ajuntament de Lloret.[1]
El 1903 es va instal·lar a Lloret aquesta comunitat religiosa de monges de la Immaculada Concepció de Castres, ja que a França havien hagut de deixar l'ensenyament confessional a causa de les noves legislacions laïcistes. Així doncs, la finca de l'actual escola, anomenada Can Barnés o Xalet Rosa, fou arrendada per les religioses Germanes Blaves per a l'ús escolar a principis del segle XX (1903). El 1929 la finca es va comprar per 75.000 pessetes i es van ampliar els dos cossos laterals. Originalment els cossos ampliats el 1929 eren, quant al costat dret, la capella, el dormitori blau, el dormitori rosa i les golfes, i, pel que fa al costat esquerre, una Sala d'actes, dues plantes d'aules i golfes.[1]
La dècada del 1960 i del 1970 es van ampliar i reformar les altres parts de l'actual escola. La cronologia de les obres és la següent: El 1903 s'adapta com a escola el xalet; el 1929 es compra i s'amplien dos cossos de quatre plantes a dreta i esquerra; el 1968 es fa un altre pavelló; el 1970 es fa la pista; entre 1989 i 1990 es fa l'escola de Batxillerat Unificat Polivalent; el 1992 es fa el primer pis del parvulari; i el 1996 el segon pis del parvulari. Els arquitectes d'aquestes obres més recents foren Joaquim Fernández Marqués (1968) i Eduard Fernández Cels (1989-1996).[1]
Van dedicar el seu sistema escolar, selecte i avançat, que incloïa la llengua francesa (sinònim de modernitat aleshores), a l'educació de noies de bona família, encara que també funcionà com a orfenat. Van hostejar-s'hi, des de 1903, Eulàlia i Clotilde Rocamora, filles d'una de les famílies més prestigioses de Barcelona. Els seus prometatges van portar a Lloret els seus futurs marits, de poder econòmic considerable. Aquests són Guillem Brugueroles i Canals, casat amb Eulàlia Rocamora, que adquirí una extensa finca al sector del Rieral, que batejà amb el nom de Masia del Roser i Raül Roviralta Astoul, casat amb Clotilde Rocamora.[1]
A principis del segle XX funcionaven quatre escoles religioses a Lloret a banda de l'escola pública situada a la Casa de la Vila de Lloret de Mar.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legi de la Immaculada Concepció |