Columna Casas Sala
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | columna  |
El 25 de juliol de 1936, pocs dies després del Cop d'Estat del 18 de juliol contra el Govern de la Segona República Espanyola, una columna formada per milicians i guàrdies civils, es dirigeix des de Castelló a terres de Terol amb l'objectiu d'intentar controlar la capital i sufocar la rebel·lió militar en esta ciutat. A Sagunt s'unix una altra columna procedent de València al comandament del coronel Hilario Fernández Bujanda i milicians de la població. En el seu trajecte s'incorporen a la columna, coneguda històricament com la columna Casas Sala,[nota 1] una companyia de la Guàrdia Civil de Conca i milicians d'altres poblacions. El 29 de juliol la columna es divideix en dos destacaments, un d'ells baix el comandament del coronel Fernández Bujanda entra en La Pobla de Valverde on a la vesprada el contingent de la Guàrdia Civil es rebel·la contra els milicians –menys nombrosos-, disparen per sorpresa contra ells i en el xoc moren desenes de membres de la columna, fent presoners a un nombrós grup pròxim als 50. Els seus dirigents són afusellats a Terol i la resta de milicians l'endemà en Pobla de Valverde. Milicians de Sagunt i de les comarques de Castelló, que com altres del País Valencià van ser exponents de l'oposició popular a la revolta militar, van trobar la mort en les terres de Terol, els seus cossos sense identificar encara descansen en Pobla de Valverde o en el cementeri de Terol. Després de la guerra el silenci i l'oblit es van apoderar de la memòria de les víctimes i de les seues famílies, i encara hui és un fet pràcticament desconegut i absent en la memòria col·lectiva.[1]
Notes[modifica]
- ↑ Per ser aquest diputat d'Izquierda Republicana per Castelló, figura política molt popular en la ciutat als anys 30, un dels impulsors i el màxim dirigent polític de la columna. Advocat natural de Manresa, va viure alguns anys desterrat a Alcalà de Xivert, després a Castelló on va intervindre en diverses causes obreres. De discurs brillant, la seua rellevància política en la ciutat era important i apareix sovint en esdeveniments polítics, socials i notícies de premsa.
Referències[modifica]
- ↑ Porcar Orihuela, Juan Luis «LA COLUMNA CASAS SALA, MEMÒRIA HISTÒRICA DE CASTELLÓ Seminari d'Història Local i Font Orals Universitat Jaume I Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló». LA COLUMNA CASAS SALA, MEMÒRIA HISTÒRICA DE CASTELLÓ, pàg. 20.