Comissió Juncker
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Col·legi de Comissaris de la Unió Europea (2014–2019)  |
| Història | |
| Reemplaça | Barroso II Commission (en)  |
| Creació | 1r novembre 2014 |
| Data de dissolució o abolició | 30 novembre 2019 |
| Reemplaçat per | Comissió Von der Leyen |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Jean-Claude Juncker (2014–2019) |
| Format per | Jean-Claude Juncker Miguel Arias Cañete Neven Mimica (en) Elżbieta Bieńkowska Jonathan Hill Vytenis Andriukaitis Dimitris Avramopulos Margrethe Vestager Cecilia Malmström Carlos Moedas Violeta Bulc (en) Tibor Navracsics Karmenu Vella (en) Phil Hogan Johannes Hahn Marianne Thyssen Maroš Šefčovič Jyrki Katainen Federica Mogherini Frans Timmermans Corina Crețu Kristalina Gueorguieva Andrus Ansip Pierre Moscovici Valdis Dombrovskis Günther Oettinger Věra Jourová Christos Stylianides
|
.jpg)
La comissió Juncker és la comissió presidida pel luxemburguès Jean-Claude Juncker, que inicià el seu mandat l'1 de novembre de 2014. El juliol del mateix any Juncker fou oficialment elegit per a substituir José Manuel Barroso, que fou reelegit pel Parlament Europeu per a cinc anys més, des de 2009 fins a 2014.[1]
Elecció[modifica]
Entre el 6 i 7 de març de 2014, en el Congrés del Partit Popular Europeu (PPE) que tingué lloc a Dublín fou elegit Jean-Claude Juncker com a candidat dels populars a la Presidència de la Unió Europea, després de derrotar l'altre candidat, Michel Barnier.
En les eleccions al Parlament Europeu de 2014, el PPE feu campanya amb Juncker com a candidat a ocupar la presidència de la Comissió Europea, enfrontant-se a Martin Schulz, candidat del Partit Socialista Europeu; Guy Verhofstadt, candidat liberal; Ska Keller, candidata dels verds; i Alexis Tsipras, candidat del Partit de l'Esquerra Europea. Juncker visità els Estats membres de la Unió Europea i participà en diversos debats amb els candidats de la resta de partits polítics europeus. El PPE resultà guanyador de les eleccions, tot i que hagué de pactar amb els socialdemòcrates, segona força al Parlament, per a obtenir la majoria absoluta necessària per a ser elegit president. A aquest pacte s'hi sumaren també els liberals. El 27 de juny, el Consell Europeu proposà Juncker com a candidat. Més endavant, el 15 de juliol, el Parlament Europeu trià Juncker com a President per a succeir a José Manuel Durão Barroso a partir del novembre de 2014.[2]
Juncker subratllà una agenda política de deu punts per a desenvolupar durant la seva presidència, orientada a l'ocupació i el creixement econòmic.[3]
Després d'això, Juncker proposà junt al Consell els diferents comissaris que compondrien la nova Comissió. Aquests foren sotmesos a una sèrie d'audiències davant del Parlament, que exigí alguns canvis; com ara la sortida d'Alenka Bratusek i l'entrada de Violeta Bulc. La Comissió en el seu conjunt fou aprovada pel Parlament el 22 d'octubre de 2014 i entrà en funcions l'1 de novembre.
Llista de comissaris[modifica]
El col·legi de comissaris de la Unió Europea, que actua sota la presidència de Jean-Claude Juncker, està format per les següents persones:
Llegenda: [ ] centredreta (PPE) - [ ] centreesquerra (PSE) - [ ] liberal (ALDE)
.jpg)
.jpg)
_(2).jpg)
.jpg){kind=small}
.jpg)
.jpg){kind=small}
Referències[modifica]
- ↑ «Barroso names new EU commission team». Euronews. Arxivat de l'original el 2018-11-16. [Consulta: 20 novembre 2014].
- ↑ «Parliament elects 'politically ecumenical' Juncker as Comission President». EurActiv. [Consulta: 21 novembre 2014].
- ↑ «Jean-Claude Juncker: My Agenda for Jobs, Growth, Fairness and Democratic Change». The Parliament Magazine. Arxivat de l'original el 2019-10-30. [Consulta: 21 novembre 2014].