La Comuna de Besançon (en francèsCommune de Besançon) va ser un moviment revolucionari concebut i desenvolupat el 1871, amb l'objectiu de proclamar un poder autònom local basat en les experiències de Lió i París.[1] S'origina pels canvis sociològics de la ciutat[2] i la creació de sindicats, inclosa una secció de la Primera Internacional en relació amb la futura Federació del Jura.[3][4][5][6][1] La Guerra francoprussiana, la caiguda del Segon Imperi i l'adveniment de la Tercera República, precipiten els esdeveniments.[7][1] Tot i que molts notables testimonien un context d'insurrecció[8] i l'arribada de reforços armats des de Suïssa,[9][10][1] la correspondència que van deixar James Guillaume i Mikhaïl Bakunin[11][12] informa d'un enfrontament previst entre finals de maig i principis de juny de 1871.[1] Tanmateix amb l'inici de la Semaine sanglante el 21 de maig i la continuïtat d'una campanya interna fins al 7 de juny, qualsevol intent va quedar seriosament compromès.[1] Malgrat l'esperança de reiniciar-se, les setmanes i mesos posteriors, la idea d'una insurrecció s'abandona definitivament reforçada per l'extinció dels grups i activitats anomenats anarquistes a partir de 1875.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6Michel Cordillot, La naissance du mouvement ouvrier à Besançon - la Première internationale 1869-1872, Besançon, Cahier d'Études comtoises, 1990, 83 pages (ISBN 2251604197).
↑Bernard H. Moss, Aux origines du mouvement ouvrier français : le socialisme des ouvriers de métier, 1830-1914, Presses Universitaires de Franche-Comté, 1985, 236 pàgines.
↑Oscar Testut, Association internationale des travailleurs, Vingtrinier, 1870, 327 pàgines.
↑Alcan-Lévy, Les Mystères de l'Internationale, etc, British Library, 1871, 120 pages.
↑Société des études pratiques d'économie sociale, Unions de la paix sociale, Société international de science sociale, Études sociales - volume 10, 1885, 580 pàgines.
↑Jean Desfrane, Histoire d'une ville, Besançon : le temps retrouvé, Cêtre, 1990, 187 pàgines.
↑Alexandre Estignard, La République et la guerre à Besançon. Par un patriote comtois, Imprimerie et Lithographie de J. Jacquin, 1872.
↑Arthur Lehning, Michel Bakounine. Théorie et pratique du fédéralisme anti-étatique en 1870-1871
↑Fernand Rude, De la guerre à la Commune, Éditions Anthropos, 1972, 611 pàgines.
↑Comité historique du centre-est, Centre national de la recherche scientifique, Université de Clermont-Ferrand I, Université des sciences sociales de Grenoble, Université de Lyon II, Université Jean Moulin, Université de Saint-Étienne, Centre universitaire de Savoie, Cahiers d'histoire - volumes 24 à 25, 1979.
↑Arthur Lehning, Œuvres complètes de Bakounine: Michel Bakounine sur la guerre france-allemande et la révolution sociale en France 1870-1871, Éditions Champ Libre, 1979.
_-_ann%C3%A9es_1860.jpg)
.svg){kind=small}