Confederación Campesina del Perú
(es) Confederación Campesina del Perú (qu) Piruw Chakraruna Hatun Tantanakuy  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Història | |||||
| Creació | 11 abril 1947 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | confederacioncampesinadelperu.blogspot.com | ||||
  | |||||
La Confederación Campesina del Perú (CCP) (en quítxua Piruw Chakraruna Hatun Tantanakuy) és una organització camperola e indígena del Perú, fundada en 1947. Va exercir un paper fonamental en les lluites de les comunitats indígenes en la Serra del Perú per a recuperar les seves terres.
Promou el desenvolupament sostenible de la petita agricultura i enforteix les seves organitzacions per capacitar els seus dirigents.
La CCP és membre de la Coordinadora Andina de Organizaciones Indígenas, de la Coordinadora Latinoamericana de Organizaciones del Campo (CLOC) i del Moviment Internacional "Vía Campesina".[1]
La Confederación Campesina del Perú va ser fundada l'11 d'abril de 1947 per representants de comunitats pageses (ayllus), bracers, yanaconas i pobles indígenas. El primer Secretari General va ser Juan Hipólito Pévez Oliveros, camperol d'Ica, i el secretario d'organització va ser Ernesto Quispe Ledesma, avui advocat a la província de la Convenció, Cusco. Un líder important de la CCP va ser també l'activista trotskista Hugo Blanco Galdós.[2]
La CCP va figurar en la presa de terres a La Convención (Cusco), a Pasco i Junín als anys 60 i a Andahuaylas i Chincheros el 1974.
La CCP va donar suport a l'expropiació de les hisendes pel govern del general Juan Velasco Alvarado, però va criticar la formació de supercooperatives com les SAIS (Societats Agrícoles d'Interès Social) i va defensar el dret de les comunitats pageses a recuperar les terres de les hisendes adjudicades a les SAIS.[3] El 1978 la CCP tenia 250.000 membres.[4]
En 1987, pagesos organitzats en la CCP van aconseguir recuperar 2 milions d'hectàrees al departament de Puno.
Atès que la majoria dels seus seguidors són comuners quítxues dels Andes, la CCP lluita també pels drets culturals dels indígenes i per a l'enfortiment del quítxua i participa en trobades quítxues i indígenes a nivell nacional i internacional.[5][6]
En 2001 la CCP va afegir objectius ecològics a la seva agenda política.[7]
Entre 2006 i 2011 va haver-hi dos activistes de la CCP al Congrés del Perú, Hilaria Supa Huamán del Cusco (prèviament dirigenta de la Federació Departamental de Pagesos del Cusco) i Juana Huancahuari d'Ayacucho (presidenta de la Federació Agrària Departamental de Ayacucho, integrant del Comitè Executiu Nacional de la CCP fins a 2005).
Referències[modifica]
- ↑ Salazar Tarazona, Dante. Cómo la democracia, que es para todos, en América Latina es para pocos: según Naciones Unidas (PNUD) esta democracia es un ejemplo para el mundo. [S.l.]: Libros en Red, 2006. p. 294
- ↑ González Casanova, Pablo. Historia política de los campesinos latinoamericanos. México: Siglo XXI, 1985. p. 143
- ↑ Menjivar, Rafael, and Daniel Camacho. Los movimientos populares en America Latina. Mexico: Siglo Veintiuno Editores, 1989. p. 321
- ↑ Eckstein, Susan. Poder y protesta popular: movimientos sociales latinoamericanos. México, D.F.: Siglo Veintiuno, 2001. p. 90
- ↑ Declaración de los pueblos quechuas de Sudamerica, 5 de agosto de 2005
- ↑ Pronunciamento de las mujeres indígenas del Perú. Lima, 5 de junio de 2009.
- ↑ Ecologia política, p. 119
Vegeu també[modifica]
- Comunitats camperoles del Perú
- Organización Nacional de Mujeres Indígenas Andinas y Amazónicas del Perú
Enllaços externs[modifica]
- CCP en la Red Internacional para los Derechos Económicos, Sociales y Culturales (Red-DESC)
- La Confederación Campesina del Perú (doc)
- LA LUCHA POR LA DEFENSA DE LAS COMUNIDADES CAMPESINAS Y LA TIERRA
- Jaime Núñez Huahuasoncco: Fin de las haciendas y el surgimiento del movimiento quechua en Melgar. Los Andes, 1 de noviembre de 2009 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- José Coronado Cobeñas: Los 60 años de la CCP la más antigua central campesina peruana