Conflicte religiós
El conflicte religiós és el conflicte que neix per creences diferents, pertinença a una comunitat de fidels o pel paper de la religió dins un país o entre diversos estats. Segons el grau de violència implicada, els mètodes o vies en què es manifesta i les conseqüències per als afectats, es diferencien diversos tipus de conflictes religiosos.
Discrepàncies teològiques[modifica]
El grau més baix quant a persones afectades és la crisi de fe personal, la conversió o la il·luminació d'un subjecte, un esdeveniment que es produeix quan una persona deixa de creure en el que creia anteriorment o abraça una nova fe. Pot ser fruit d'una revelació sobtada, com la conversió de Pau, o bé el resultat d'un procés de reflexió.[1] S'inclouen aquí els canvis dels anomenats "cristians renascuts" (persones cristianes que decideixen intensificar la seva i canviar la seva manera de viure) i afins.
La controvèrsia pot sorgir entre pensadors o grups entorn a la validesa o interpretació d'una religió o un punt concret de la seva doctrina. El debat pot ser entre persones atees que contradiuen els creients, entre membres de la mateixa religió o entre individus de diferents creences. En el primer cas es parla d'antireligió (si té a veure amb les crítiques a qualsevol fe) o d'oposició a cultes concrets (antisemitisme, islamofòbia...) o, des del bàndol contrari, d'antiateisme. En el segon escenari, les divisions doctrinals poden portar a escoles o denominacions diferents i si la separació augmenta es pot produir un cisma. Alguns dels escindits poden ser considerats heretges per l'altra branca. En la tercera situació, quan s'intenta convèncer per a la conversió o de la veritat d'un determinat aspecte de la fe, es parla d'apologètica, i es conrea sobretot a través d'escrits de debat i instruments com l'Ars magna de Ramon Llull.[2]
Discriminació i persecució[modifica]
Si la discrepància porta a marginar les persones per les seves creences, es produeix la discriminació religiosa, contrària a la tolerància religiosa. Aquesta discriminació pot adoptar múltiples formes: des de la prohibició de l'expressió de la fe pública fins a la restricció legal d'accés a determinades posicions laborals, passant pel menyspreu de les tradicions de la comunitat o discursos d'odi. La discriminació afecta una comunitat minoritària dins una regió, per exemple quan un estat és confessional i prohibeix el culte d'altres religions o bé quan existeix llibertat de culte oficial però no s'accepten en pla d'igualtat totes les creences. Igualment s'aplica en casos d'estats declarats laics o oficialment ateus, com l'antiga Unió Soviètica.
Quan la discriminació desemboca en pràctiques que tenen com a objectiu dissuadir els practicants, és un cas de persecució religiosa, sigui pel rebuig tàcit o explícit de costums i dogmes. Els delictes de blasfèmia i similars queden inclosos en aquesta categoria.
Violència religiosa[modifica]
La violència religiosa es produeix quan la persecució va acompanyada de formes d'intimidació explícites. Inclou fenòmens com la conversió forçada, la deportació (com l'expulsió dels jueus d'Espanya), la crema de llibres i llocs sants, la profanació, la demonització als mitjans de comunicació o els progroms. Els actes violents poden ser puntuals o sistemàtics. El terrorisme fonamentalista i les guerres de religió (com les croades, per exemple) són el cas més extrem de violència religiosa, fins i tot si es donen en el marc d'una guerra per altres causes, com un conflicte territorial.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Barnett, Paul (2002). Jesus, the Rise of Early Christianity: A History of New Testament Times. InterVarsity Press. p. 21. ISBN 0-8308-2699-8
- ↑ Institut Europeu de la Mediterrània. Raimundus Christianus Arabicus. Ramon Llull i l'encontre entre cultures / Ramon Llull y el encuentro entre culturas / Raymonde Lulle et la rencontre entre cultures. Generalitat de Catalunya, 2007. ISBN 9788439374169
- ↑ Cavanaugh, William T. (2009). The Myth of Religious Violence : Secular Ideology and the Roots of Modern Conflict. Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-538504-5