Contar hasta diez
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Oscar Barney Finn  |
| Protagonistes | |
| Producció | Oscar Barney Finn |
| Dissenyador de producció | Alfredo Iglesias |
| Guió | Oscar Barney Finn |
| Música | Luis María Serra |
| Dissenyador de so | Jorge Stavropulos |
| Fotografia | Juan Carlos Lenardi |
| Muntatge | Julio Di Risio |
| Vestuari | Alfredo Iglesias |
| Productora | Oscar Barney Finn Producciones |
| Distribuïdor | Cine Film Cine y Televisión S.A. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1985 |
| Durada | 100 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
     | |
Contar hasta diez, coneguda també com Buen viaje, Ramón, és una pel·lícula de l'Argentina filmada en Eastmancolor dirigida per Oscar Barney Finn sobre el seu propi guió que es va estrenar el 2 de maig de 1985. Protagonitzada per Oscar Martínez, Héctor Alterio i Arturo Maly. Coprotagonitzada per Osvaldo Bonet, Arturo Bonín, María José Demare, Susana Lanteri i Elena Tasisto. També, va comptar amb les actuacions especials de China Zorrilla, Olga Zubarry, Selva Alemán, Arturo Puig, Eva Franco, Julia von Grolman i María Luisa Robledo.[1][2][3]
Sinopsi[modifica]
Un home arriba a Buenos Aires per a buscar al seu germà desaparegut durant el govern militar.
Repartiment[modifica]
Premis i candidatures[modifica]
El film va ser seccionat al 35è Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1985 com a candidat a l'Ós d'Or.[4][5]
Comentaris[modifica]
CDM a La Voz del Interior va escriure:
| « | «Una història que sembla haver estat escrita amb desapassionament, malgrat els crits d'alguns personatges.» | » |
Mariano Vera en La Prensa va escriure:
| « | «A partir d'un drama individual fàcilment identificable, es pot arribar a albirar la tragèdia col·lectiva de tota una col·lectivitat.» | » |
La Razón va opinar:
| « | «La melancolia del desterrament interior, indicis, en un bell film nacional… Oscar Martínez lliura calidesa al seu Ramón… és el millor film d'Oscar Barney Finn. La seva obra més personal.» | » |
Manrupe i Portela escriuen:
| « | «Un dels pocs títols sobre desapareguts que va més enllà de l'assumpte sense ser oportunista. Coincident en el seu moment amb l'exhibició de La història oficial no va tenir la mateixa repercussió.» | » |
Referències[modifica]
- ↑ Transition Cinema: Political Filmmaking and the Argentine Left Since 1968. University of Pittsburgh Press, 2012. ISBN 9780822977971.
- ↑ New Argentine Film: Other Worlds. Springer, 11 April 2011. ISBN 9780230119420.
- ↑ «Contar hasta diez». rarovhs, 21-06-2010. [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑ «Berlinale: 1985 Programme». berlinale.de. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2017. [Consulta: 8 gener 2011].
- ↑ «Count to Ten». Film Affinity. [Consulta: 17 agost 2021].
Bibliografia[modifica]
- Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001.
