Control de potència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En electrònica, control de potència, és una selecció intel·ligent de potència transmesa en un sistema de comunicacions, amb l'objectiu d'aconseguir màximes prestacions en el sistema. El terme "màximes prestacions" fa referència a optimitzar paràmetres com per exemple velocitat de transmissió, capacitat del canal, cobertura o vida de la xarxa. El control de potència s'empra en xarxes celulars, xarxes de sensors, xarxes sense fils i mòdems DSL.[1][2][3]

Prestacions[modifica]

Avantatges d'incrementar la potència de transmissió:

Desavantatges d'incrementar la potència de transmissió:

  • Major consum d'energia
  • Major susceptibilitat a interferències externes d'altres usuaris.

La resposta és implementar un bon algorisme de control de potència

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Why Transmitter power control?» (en anglès). www.ieee802.org. [Consulta: 17 febrer 2027].
  2. «Transmit Power Control (TPC) - Telecom ABC» (en anglès). www.telecomabc.com. [Consulta: 27 febrer 2017].
  3. World, UMTS. «UMTS Power Control» (en anglès). www.umtsworld.com. [Consulta: 27 febrer 2017].