Cotxeres de la Companyia General d'Autobusos
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Arquitecte | Josep Alemany i Juvé | |||
| Construcció | 1928 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | art déco | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Parc i la Llacuna del Poblenou (Barcelonès) | |||
| Localització | Ciutat de Granada, 108-116 | |||
| ||||
| Format per | Edifici d'oficines de la Companyia General d'Autobusos | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 3236 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Edifici d'oficines de la Companyia General d'Autobusos | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2976 | |||
Les cotxeres de la Companyia General d'Autobusos són un conjunt arquitectònic del Poblenou de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1][2]
Descripció[modifica]
De les instal·lacions de la CGA destaca l'imponent edifici amb façana al carrer de Roc Boronat, format per una sola crugia amb planta baixa (destinada a magatzem) i tres pisos (destinats a oficines).[1] Als dos xamfrans es conserven les reixes d'entrada al pati d'illa, un dels millors exemples d'art déco que queden a Barcelona.[1] Al carrer de la Ciutat de Granada es conserva la façana de la nau principal de les cotxeres, amb una gran porta d'accés decorada amb línies geomètriques molt marcades.[2]
Història[modifica]
La Companyia General d'Autobusos de Barcelona (CGA) va ser constituïda el 22 de març del 1922,[3] i inicialment disposava d'uns tallers i garatge provisionals al carrer de Nàpols.[4][5] El 1924, les cotxeres es van traslladar a una nau del carrer d'Almogàvers que havia allotjat l'empresa metal·lúrgica Aceros San Martín,[5][6] mentre que els tallers eren a una altra nau del carrer de Vilanova (actualment Sancho de Ávila).[7]
El 1928, l'arquitecte Josep Alemany va projectar-hi una ampliació de les cotxeres amb una nau central amb façana al carrer de Sant Quintí (actualment Ciutat de Granada), així com un edifici d'oficines i magatzem al carrer de Lutxana (actualment Roc Boronat) i les reixes d'entrada al pati d'illa.[7][5] El 1940, les instal·lacions van passar a mans de la companyia Tramvies de Barcelona,[5] un dels embrions de l'actual Transports Metropolitans de Barcelona.
Les cotxeres van tancar el 15 d'abril del 2007, i posteriorment es van enderrocar parcialment.[5] A l'interior d'illa hi ha les noves places de Dolors Piera i d'Isabel Vila, així com un bloc d'habitatges de promoció municipal.[8] El 2021 van començar les obres del Nou Hospital Evangèlic al carrer de la Ciutat de Granada, que integra la façana catalogada.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Edifici principal de la Ciutat Groga (antiga Compañía General de Autobuses de Barcelona, SA)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Cotxeres TMB». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «La Compañía General de Autobuses de Barcelona (C.G.A): periodo 1922-1930». El Tranvía 48 (blog). Ricard Fernández Valentí, 12-04-2022.
- ↑ «Alfredo Arruga, director gerent de la raó social "Compañía General de Autobuses de Barcelona Sociedad Anónima". Nàpols 274. Instal·lar un electromotor i una forja fixa en un taller de reparació d'automòbils». Q127 Foment 3036/1922. AMCB.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «La Compañía General de Autobuses de Barcelona (C.G.A): aspectos técnicos y de explotación». El Tranvía 48 (blog). Ricard Fernández Valentí, 25-04-2022.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 267.
- ↑ 7,0 7,1 «Alfredo Arruga, gerent de la "Compañía General de Autobuses de Barcelona Sociedad Anónima". Sant Quintín [ara Ciutat de Granada 102-118), Roc Boronat (99-115), Almogàvers (193-209) i Vilanova (ara Sancho de Ávila 134-148). Construir un edifici de baixos i tres pisos i un altre de baixos a l'interior per a cotxera, en un solar». Q127 Eixample 41804/1928. AMCB.
- ↑ «El Poblenou guanya un nou interior d’illa: la plaça de Dolors Piera i la d’Isabel Vila». betevé, 02-08-2020.
- ↑ «El Nou Hospital Evangèlic construeix una nova seu a la superilla del Poblenou». Districte de Sant Martí. Ajuntament de Barcelona, 18-06-2021.
Enllaços externs[modifica]
- «Cotxeres de la Companyia d'Autobusos». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cotxeres de la Companyia General d'Autobusos |