Crataegus mexicana
 fruit  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | tejocote |
| Planta | |
| Tipus de fruit | pom |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 136778448 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Crataegus |
| Espècie | Crataegus mexicana DC., 1825 |
| Nomenclatura | |
| Exautor | Moc. i Sessé |
Crataegus mexicana és un arbust o arbre fruiter petit nadiu de Mèxic i algunes zones de Guatemala. També ha estat introduït al llarg dels Andes.[1] Es conrea pel seu fruit.
Classificació i descripció[modifica]
Crataegus prové del grec “kratos” que significa dur. És una espècie que pertany a la família de les Rosaceae. És un arbre espinós de fins a 10 m d'altura, les espines es troben en el tronc i les seves branques, la seva escorça és de color gris-vermellosa, es desprèn en tires. Les fulles són semiperennes, ovals o en forma de diamant de 4 a 8 cm de llarg amb marge serrat, amples en la part mitjana i en els extrems, estretes de vora dentada. Les flors són hermafrodites, solitàries, es presenten en forma d'umbel·les terminals amb 2 a 6 flors amb pètals blancs. El fruit és un pom semblant a una petita poma de color groc-ataronjat d'1 a 2 cm de diàmetre, les llavors són llises i de color cafè, envoltades per un os llenyós.[2] En madurar a la fi de l'hivern, poc abans de la nova floració, va adquirint tonalitats que varien del groc-ataronjat a l'ataronjat-vermellós.
Distribució[modifica]
És originari de Mèxic. Està distribuït en la major part de les zones muntanyenques del país, sobretot en l'eix volcànic (des de l'estat de Veracruz fins a l'estat de Jalisco), la Serra Mare Oriental (entre els estats d'Hidalgo, Tamaulipas, Sant Luis Potosí, Coahuila i Nou León), la Serra Mare del Sud (Serra d'Oaxaca i Guerrero) i els alts de Chiapas. Es troba també a Centreamèrica fins a l'Equador i ha estat introduïda al llarg dels Andes i a Sud-àfrica.[3]
Ambient[modifica]
Habita en clima temperat, entre els 1000 i fins als 3500 msnm. Planta conreada en horts familiars i creix a les ribes dels camins, associada a vegetació pertorbada de bosc mesòfil de muntanya, boscos de pi i roure a més de bosc tropical caducifoli. Habita en vessants de turons amb topografia escarpada (pendents del 60 %) en barrancs i a les zones de cultiu. L'afavoreixen els sòls àcids i francs.[4]
S'adapta a gran diversitat de sòls, amb pluja anual de 600 a 1,200 mil·límetres, amb temperatures mitjanes de 15 a 18 °C, mínimes de -5 °C i màximes de 40 °C, tolera sequeres i inundacions i per la seva rusticitat és resistent a les plagues i malalties.
Estat de conservació[modifica]
No es troba amenaçada ni sota protecció. Comunament es troba en la seva forma silvestre i conreada, existeixen ja varietats seleccionades per a la producció comercial que afavoreixen la producció i la qualitat del fruit, amb grans oportunitats de proveir la demanda de fruita fresca i proveir a l'agroindustria. S'estima que a Mèxic existeixen 700 hectàrees plantades. Les entitats amb major participació en la producció són Pobla (89 %), Oaxaca (2.7 %), Estat de Mèxic (2.3 %), Jalisco (2.2 %), Districte Federal (1.8 %), Chiapas (1.3 %) i Zacatecas (1 %).
Usos[modifica]
Aliment[modifica]
Els fruits d'aquesta espècie són aromàtics i de bon sabor, molt aprecitats pel seu contingut de vitamina C. A Mèxic, el fruit s'utilitza tradicionalment en la confecció i decoració dels altars o ofrenes de Dia de Morts, sobretot a l'alta Vall de Pobla (Huejotzingo-Calpan). A més s'usa en les Posades dins de les pinyates, així com en la preparació del tradicional ponx de fruites nadalenc.
Herbolaria[modifica]
La infusió preparada amb els seus fruits és un remei tradicional per prevenir malalties respiratòries.
Industrial[modifica]
L'alt contingut de pectina en els seus fruits es processa per a la seva utilització en la indústria alimentària, cosmètica, farmacèutica, tèxtil i metal·lúrgica. La fusta, dura i compacta, s'utilitza com a llenya i per fabricar eines de mà.[5] Les fulles, brots i fruits tenen també un ús farratger.
Taxonomia[modifica]
Crataegus mexicana va ser descrita pel botànic suís Augustin Pyrame de Candolle.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Phipps, J.B., O’Kennon, R.J., Lance, R.W. (2003). Hawthorns and medlars. Royal Horticultural Society, Cambridge, U.K.
- ↑ Vázquez-Yanes, C., A. I. Batis Muñoz, M. I. Alcocer Silva, M. Gual Díaz y C. Sánchez Dirzo. 1999. Árboles y arbustos potencialmente valiosos para la restauración ecológica y la reforestación. Reporte técnico del proyecto J084. CONABIO - Instituto de Ecología, UNAM.
- ↑ Nuñez Colin C.A., Escobedo López D., Hernández-Martínez M. A. y Ortega Rodríguez C. 2012. Modelos de las zonas de adecuadas de adaptación del tejocote (Crateagus mexicana), por efecto del cambio climático. Agronomía Mesoamericana 23(2):241-246
- ↑ Error en el títol o la url.«». Atlas de las Plantas de la Medicina Tradicional Mexicana.
- ↑ Conabio (Mexico) species profile
- ↑ Bentham, p. 10.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crataegus mexicana |
- Enciclovida té un article sobre Crataegus mexicana[1]
- Naturalista[2]