Cuidador (atenció de llarga durada)
 | |
Tipus d'ocupació | ocupació i professió sanitària  |
|---|---|
Camp de treball | mantelzorg (en)  |
El cuidador de persones en situació de dependència és la persona que presta els serveis d'atenció de llarga durada a les persones en aquella situació.[1] Aquest cuidador pot ser o un cuidador professional o un no-professional,[1] d'aquest darrer tipus de cuidador solen ser majoritàriament dones familiars del dependent.[2] El cuidador professional és aquell qui presta els serveis de forma professionalitzada dins d'unes estructures públiques, associatives, empresarials o com a treballadors autònoms, de manera que són anomenats professionals de l'atenció a les persones en situació de dependència.[3] El cuidador no professional és anomenat informal o familiar[4] i es caracteritza per no estar retribuïda.[5]
Salut[modifica]
La feina dels infermers ocupats als dependents és una feina constatada com una feina amb molt d'estrés per la feina amb alts nivells de patiment del síndrome d'esgotament professional.[6] Aquesta situació ha sigut diverses vegades objecte d'estudi.[7]
Així, s'ha trobat que els factors que intensifiquen aquestes situacions són la falta de coneixements dels cuidadors i les condicions de treball com la falta de quantitat de personal i la gran càrrega de treball.[7] Quant major era el grau de dependència del cuidat, major és el risc de patir ansietat i depressió i altres malestars psíquics perquè s'encarregaven durant més temps i menys suport social rebien.[8]
Els factors que alleugereixen la incidència d'aquests són: que els gestors dels cuidadors els detecten es facen estratègies per al desenvolupament de la carrera professional dels treballadors, que es done formació, que tinguen un ambient que els done suport,[7] l'empoderament psicològic i estructural dels infermers,[9] que tinguen suport social fora del lloc de treball, que la seua feina siga valorada i que els seus superiors els donen suport.[6]
L'estrès pel treball afecta a la satisfacció amb el treball i un estudi trobà que la relació amb el superior, segons siga percebuda com més positiva, afecta a la satisfacció amb el treball.[10]
Un estudi fet en un centre de salut d'Espanya trobà que els cuidadors joves solien tindre pitjor qualitat de vida que els cuidadors majors.[11] També trobà que els cuidadors consumeixen freqüentment fàrmacs per a calmar-se i poder dormir.[12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Blasco Rasero, Rodríguez Santos i Arenas Viruez, 2008, p. 225.
- ↑ Baviera Puig, Inmaculada. «Capítulo 2. La Unión Europea y la dependencia: modelos comparados». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 51-52. ISBN 978-84-8355-687-0.
- ↑ Blasco Rasero, Rodríguez Santos i Arenas Viruez, 2008, p. 226.
- ↑ Blasco Rasero, Rodríguez Santos i Arenas Viruez, 2008, p. 227.
- ↑ Blasco Rasero, Rodríguez Santos i Arenas Viruez, 2008, p. 228.
- ↑ 6,0 6,1 Woodhead, Erin L.; Northrop, Lynn; Edelstein, Barry «Stress, Social Support, and Burnout Among Long-Term Care Nursing Staff». Journal of Applied Gerontology, 35, 1, 06-08-2014, pàg. 84–105. DOI: 10.1177/0733464814542465.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Kennedy, Bernice Roberts «Stress and Burnout of Nursing Staff Working With Geriatric Clients in Long-Term Care». Journal of Nursing Scholarship, 37, 4, desembre 2005, pàg. 381–382. DOI: 10.1111/j.1547-5069.2005.00065.x.
- ↑
- ↑ Li, I-Chuan; Chen, Yu-Ching; Kuo, Huai-Ting «The relationship between work empowerment and work stress perceived by nurses at long-term care facilities in Taipei city». Journal of Clinical Nursing, 17, 22, novembre 2008, pàg. 3050–3058. DOI: 10.1111/j.1365-2702.2008.02435.x.
- ↑ McGilton, Katherine S.; McGillis Hall, Linda; Wodchis, Walter P.; Petroz, Ursula «Supervisory Support, Job Stress, and Job Satisfaction Among Long-term Care Nursing Staff». JONA: The Journal of Nursing Administration, 37, 7, juliol 2007, pàg. 366–372. DOI: 10.1097/01.NNA.0000285115.60689.4b.
- ↑ Pérez Peñaranda, 2008, p. 147.
- ↑ Pérez Peñaranda, 2008, p. 148.
Bibliografia[modifica]
- Blasco Rasero, Cristina; Rodríguez Santos, Estefanía; Arenas Viruez, Margarita. La aplicación de la Ley de dependencia en Andalucía. Consejo Andaluz de Relaciones Laborales, 2008. ISBN 9788496378476.
- Pérez Peñaranda, Aníbal. Dependencia, cuidado informal y función familiar. Análisis a través del modelo sociocultural de estrés y afrontamiento (Tesi). Salamanca: Universitat de Salamanca, 2008.