Vés al contingut

Cynoscion arenarius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCynoscion arenarius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN196690 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSciaenidae
GènereCynoscion
EspècieCynoscion arenarius Modifica el valor a Wikidata
(Ginsburg, 1930)[1][2]

Cynoscion arenarius és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica]

  • Els mascles poden assolir 63,5 cm de longitud total i 2.780 g de pes.[3][4]

Hàbitat[modifica]

És un peix de clima subtropical i demersal.[3]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Florida (els Estats Units) i el Golf de Mèxic fins a la Badia de Campeche (Mèxic).[3][5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Gill T. N., 1861. Revision of the genera of North American Sciaeninae. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 13. 79-89.
  2. ↑ BioLib (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
  4. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  5. ↑ Ayala-Pérez, L.A., J.R. Miranda i D.F. Hernández, 2003. La comunidad de peces de la Laguna de Términos: estructura actual comparada Rev. Biol. Trop. 51(3):783-794.
  6. ↑ Chao, L.N., 1978. Sciaenidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). Volum 4. FAO, Roma.
  7. ↑ Chao, N.L., 2002. Scianidae. Croakers. p. 1583-1653. A: K.E. Carpenter (ed.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 3: Bony fishes part 2 (Opistognathidae to Molidae), sea turtles and marine mammals.
  8. ↑ Dawson, C.E., 1965. Length-weight relationships of some Gulf of Mexico fishes. Trans. Am. Fish. Soc. 94:279-280.
  9. ↑ Fitzsimons, J.M., J.S. Rogers i R.C. Cashner, 1985. Karyologic and electrophoretic studies of the genus Cynoscion (Sciaenidae, Perciformes) from the northern Gulf of Mexico. Jap. J. Ichthyol. 31(4):444-448.
  10. ↑ Flores-Coto, C., A. Sánchez-Iturbe, F. Zavala-García i S.M. Warlen, 1998. Age, growth, mortality and food habits of larval Stellifer lanceolatus, Cynoscion arenarius and Cynoscion nothus (Pisces: Sciaenidae), from the southern Gulf of Mexico. Estuar. Coast. Shelf Sci. 47:593-602.
  11. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  12. ↑ Sheridan, P.F. i T.L. Trimm, 1983. Summer foods of Texas coastal fishes relative to age and habitat Fish. Bull. 81(3):643-647.
  13. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  14. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  15. ↑ Tapia Garcia, M., A. Yañez-Arancibia, P. Sánchez-Gil i M. de la C. Garcia-Abad, 1988. Biologia y ecologia de Cynoscion arenarius Ginsburg, en las comunidades demersales de la plataforma continental del sur del Golfo de Mexico. (Pisces: Sciaenidae). Rev. Biol. Trop. 36(1):1-27.

Bibliografia[modifica]

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  • LeGrande, W.H. i J.M. Fitzsimons, 1988. Chromosome numbers of some Gulf coast sciaenid fishes. Copeia 1988(2):491-493.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  • Ramírez, S.A., 1980. A modified technique for fish karyotype analysis using scale epithelium. Copeia (3):543-545.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  • Sanvicente-Añorve, L., C. Flores-Coto i X. Chiappa-Carrara, 2000. Temporal and spatial scales of ichthyoplankton distribution in the southern Gulf of Mexico. Estuar. Coast. Shelf Sci. 51(4):463-475.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cynoscion arenarius
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cynoscion_arenarius&oldid=32707102»