Daniël Wayenberg
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (nl) Daniel Ernest Joseph Carel Wayenberg 11 octubre 1929 14è districte de París (França) |
| Mort | 17 setembre 2019 (89 anys) Courbevoie (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista, pedagog musical |
| Gènere | Música clàssica del segle XXI |
| Professors | Ary Verhaar i Marguerite Long |
| Instrument | Piano |
Premis | |
       | |
Daniël Wayenberg (14è districte de París, 11 d'octubre de 1929 - Courbevoie, 17 de setembre de 2019)[1][2] fou un pianista i compositor neerlandès.
El fill de la violinista russa Margarete Berson i periodista holandesa, nascut a París i crescut als Països Baixos, va tenir les seves primeres lliçons amb la seva mare. Després estudia a l'Haia amb Ary Verhaar i al Conservatoire de París amb Marguerite Long.[3] A mesura que el participant més jove del Concurs Internacional Marguerite Long-Jacques Thibaud va rebre el 1949 el Gran Premi de París.[2]
El 1953 va debutar al "Carnegie Hall" de Nova York amb la Filharmònica de Nova York sota la direcció de Dimitri Mitropoulos.[2] A continuació, va recórrer el EUA, Canadà, Indonèsia i diversos països europeus i es va unir a festivals internacionals. Va rebre el "Grand Prix du Disque" diverses vegades, incloses el 1956 per a l'enregistrament d'obres de Johannes Brahms, Maurice Ravel, George Gershwin i Serguei Rakhmàninov.[4]
Wayenberg va actuar com a solista de piano amb directors com Eugen Jochum, Karl Böhm, Jean Martinon, Rafael Kubelík, George Szell, Sir John Barbirolli, Georges Prêtre i Bernard Haitink. A més, també va aparèixer com a pianista de jazz i va publicar àlbums amb Louis van Dijk.[5] El 1962, els Països Baixos el distingeixen amb l'Orde de Oranje Nassau. A França, va ser guardonat amb el "Chevalier des Arts et des Lettres" el 1967.[3] El 1985 va ser professor de piano al Conservatori de Rotterdam.
A més d'obres de música de cambra, Wayenberg, va compondre una simfonia i un concert per a tres pianos.
Obres[modifica]
- Solstici, ballet, 1955
- Concert per a cinc instruments de vent i piano, 1958
- Sonata per a violí i piano, 1966
- Capella, simfonia, 1973
- Concert per a tres pianos i orquestra, 1974
Bibliografia[modifica]
- Ronald Kinloch Anderson: Wayenberg, Daniel (Ernest Joseph Carel). In: Grove Music Online (anglès; cal subscripció).
Referències[modifica]
- ↑ Sandra Kooke: Daniel Wayenberg (1929–2019) was wel degelijk een van de beste pianisten van Nederland. In: Trouw.nl. 17. September 2019, abgerufen am 18. September 2019 (niederländisch).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ronald Kinloch Anderson: Wayenberg, Daniel (Ernest Joseph Carel). In: Grove Music Online (englisch; Abonnement erforderlich).
- ↑ 3,0 3,1 Biografia Daniel Wayenberg a: Muziekencyclopedie
- ↑ Lance G. Hill: Daniel Wayenberg. A: Guia de música clàssica. 2007, accedit el 19 de setembre de 2019 (holandès)
- ↑ CD Daniel Wayenberg, Louis van Dijk, Toots Thielemans bei Discogs, Polydor 1986