Daniel Arnau i Tortonda
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 novembre 1887 Estivella (Camp de Morvedre) |
| Mort | 2 setembre 1955 (67 anys) Estivella (Camp de Morvedre) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic |
| Veu | Baríton |
| Instrument | Oboè i ukulele |
Daniel Arnau i Tortonda (Estivella, 26 de novembre de 1887 - Estivella, 2 de setembre de 1955),[1][2] conegut professionalment com a Deny, Danny Aloha o Dani Aloha va ser un músic, director de banda i baríton del País Valencià que va contribuir a difondre significativament l’ús de l'ukelele, així com els sons hawaians a Europa.[3] La seua dona fou Luisa Berthaux.[1]
Va nàixer al sí d'una família amb tradició musical, de fet els seus germans Constantí, Manel i Enric tocaven el baix (la tuba), el fliscorn i el bombardí, i ell tocava l'oboè. Aquesta família melòmana va contribuir en la creació de les primeres associacions musicals estivellenques.[4]
També va destacar aviat pel cant, va entrar a l’escola del tenor Lambert Alonso i Torres a València i a fer els primers concerts com a baríton a la ciutat. Durant la forta emigració al principi del segle XX, de valencians cap als EUA i el Canadà, va fer-lo decidir cap el 1918, a embarcar cap a Nova York integrat en una companyia de sarsuela com a baríton.
Arribat just al final de la Primera guerra mundial, en plena ebullició d’orquestrines afroamericanes i criolles, com la de celebritat de Broadway David Manaku, que amb el seu grup d’artistes hawaians formaren, David Manaku Hawaiian Troupe. Arnau en va quedar ben sorprés, i gràcies a l'ajut d'un empresari del món de l'espectacle, va poder integrar-se al conjunt, fins que va haver de deixar l'orquestrina pel rumor de que no era un autèntic hawaià.[3]
Decidit a "ser realment un hawaià", va anar a Honolulu, amb l'objectiu d'aprendre les cançons de Hawaii i saber tocar instruments com la guitarra local i l’ukulele. A l'illa de Kauai, va ensenyar-se la llengua i la cultura hawaianes, dominà els instruments i les melodies, i es va convertir en un popular i respectat músic hawaià a Honolulu, conegut com a com Deny o Danny Aloha.
Poc després, va tindre problemes amb el kava, un “licor diabòlic”, que juntament amb una relació sentimental insana, el van empènyer de nou cap a Nova York, "amb el propòsit ferm que ningú no dubtés mai més del seu autèntic hawaianisme".[3]
Va formar la seua pròpia orquestra amb antics membres de la dissolta orquestrina de Manaku, i aconseguí amb la seva música pionera en la incorporació d'ukeleles, reconeixements tant a Nova York, com a Chicago, Montreal, Buffalo, Rochester, Los Angeles i San Francisco. Després dels èxits als EUA, va viatjar amb la seua banda a Europa, on donaria a conèixer l’instrument al vell continent. A mitjan dècada del 1920, s'instal·la a París, on amb la seua orquestra va difondre l’art musical de Hawaii pel territori europeu, inclosos concerts a Barcelona, Gandia i València. A la dècada del 1930 va viure una temporada a Berlín, on va gravar un disc i on va participar en els primers films de la productora UFA vinculats a temes hawaians. A la capital alemanya també va començar a enregistrar discs de 78 revolucions, als quals s’afegirien més enregistraments a Espanya, França, Itàlia, Txecoslovàquia i fins i tot el Japó.[3]
El 1934, Daniel Arnau va conèixer Elio Llorens Rivero (1903-1989), un descendent de catalans nascut a Puerto Rico, també enamorat de l’ukulele i que també va promoure la música hawaiana pel món. Eixe mateix any, ambdós van formar un duo d’existència efímera, Los Danys, que va actuar a les nostres terres.[3]
L’esclat de la Guerra civil, primer, i de la Segona guerra mundial, just després, va reduir ostensiblement l'activitat professional de Danny Aloha, qui ja no va poder tornar mai a Hawaii.
Després de la guerra civil va tornar a Estivella i va dirigir per poc temps la banda del poble. Poc després va tornar a formar part d'una companyia lírica, fins que va tornar al poble definitivament, cap als anys 50 del segle XX, per acabar els seus dies impartint classes de música a particulars.[3]
La informació i els detalls, de com Arnau va esdevenir un dels introductors dels sons hawaians a Europa, és realment escassa, llevat d'un extens reportatge, ple de declaracions i impressions personals, fet per Enrique Malboysson per a la revista Estampa de Madrid el 1932, o de la recerca feta per estudiosos com Mesa i Reig que li han seguit el rastre, i conserva fotografies i dades biogràfiques.
D’ençà del 1987, hi té dedicat un carrer i l'any 2012, es compliren 125 anys del seu naixement, i l'Ajuntament, la Unió Musical on es va formar i el Consell Local de Cultura d'Estivella li van retre homenatge, fent instal·lar una placa en commemoració al carrer que du el seu nom. A l'acte es manifestà la voluntat de reclamar que les institucions del País Valencià recuperen la seua figura amb la inclusió del seu nom a les publicacions de músics valencians.[5]
Discografia [6][modifica]
- La Paloma / Maria-Marì – La Voce Del Padrone – Itàlia – 1943
- La Paloma / Maria-Marie – Disque "Gramophone" – França
- Encantador de la guitarra hawaiiana – Stylo Magic – Regne Unit – 2001 (Recopilatori)
- Various – Paris, Plages d'Hawaii – França – 2006 (Aparicions)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Daniel Arnau». [Consulta: 30 novembre 2023].
- ↑ Segons algunes fonts, com ara la del cronista oficial d'Estivella, Lluís Mesa, hauria mort el 2 de desembre de 1955. És la data que apareix al web [https://www.findagrave.com/memorial/125171426/daniel-arnau Find a Grave] o a [ https://www.elperiodicodeaqui.com/pdfs/23_11_12/morvedre.pdf El Periódico de Aquí, número 54, any III, novembre 2012] de Camp de Morvedre.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Danny Aloha, el famós artista hawaià nascut en un poblet valencià». VilaWeb, 24-11-2023.
- ↑ Llueca Juesas, Albert. «¿quiénes fueron Daniel Alhoa y Ramón Berges?», 29-06-2018.
- ↑ «Estivella homenajea a Daniel Arnau, que introdujo el ukelele en Europa». Levante-emv, 25-11-2012.
- ↑ «Daniel Arnau». [Consulta: 30 novembre 2023].