Daniel Serres i Lorán
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1890  Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) |
| Mort | 18 agost 1936 (45 anys) Tarragona |
| Membre del parlament Mancomunitat de Catalunya | |
| 1915 – 1924 | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític |
| Família | |
| Cònjuge | Paquita Vilàs i Algueró |
| Pares | Daniel Serres i Rosés i Carme Lorán i Borràs |
Daniel Serres i Lorán (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 30 de novembre de 1890 - Tarragona, Tarragonès, 18 d'agost de 1936), fou un advocat i polític català.
Provenia d'una família benestant amb un important patrimoni agricola. L'any 1907 va obtenir el títol de Batxillerat a Reus, i quatre anys més tard, el 1911, es llicencià a la Facultat de Dret, amb matrícula d'honor.[1] Posteriorment va casar-se amb Paquita Vilàs i Algueró i es traslladarà a Móra la Nova.[1]
Entre el 1910 i 1915, el carlisme i la ideologia tradicionalista començà a agafar força a la Ribera d'Ebre. Primer, amb un aplec celebrat pel Partit Carlí al calvari de Móra d'Ebre el 28 d'agost de 1910;[1] segon, amb un gran acte muntat pel Patronat Requeté Jaumista, on Serres i Lorán fou l'orador principal.[2] I finalment, amb el seu nomenament l'any 1915 com candidat del partit a les eleccions provincials d'aquell any. De fet, es tractava d'una candidatura de coalició que unia regionalistes, jaumistes i liberals, per al districte de Falset-Gandesa, i que completaven José Barceló i Alerany, de Capçanes; i Josep Compte i Juncosa, natural de la Vilella Alta. Ja en els discursos celebrats durant els mítings de la campanya electoral, Serres ja va donar el seu màxim suport a la Mancomunitat acabada de crear.[2] Va esdevenir diputat provincial, tot obtenint 6.428 vots. Posteriorment, va repetir com a diputat provincial a les eleccions de 1919, obtenint 5.312 vots; així com a les eleccions de 1923, quan obtení 7.286 vots amb una candidatura de coalició formada pel regionalista Josep Maria Gich i Pi i pel liberal Josep Compte i Juncosa. El 1924, ja amb la dictadura de Primo de Rivera, fou cessat de tots els seus càrrecs.[2]
Finalitzada la seva carrera política, va obrir el seu despatx d'advocat, on exercí fins al 1935.[2] Morí l'agost de 1936, quan fou assassinat, juntament amb el seu germà Josep, a causa de la violència a la rereguarda que patí Catalunya els mesos posteriors a l'esclat de la Guerra Civil espanyola.[3]
Bibliografia[modifica]
- Arnal Solé, Josep; Sánchez Cervelló, Josep. L'associacionisme sociopolític a Móra d'Ebre: 1875-1936. Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 1996.
- Duran Suàrez, Jordi. De missa i de dretes. Daniel Serres i Loran, política i societat a Móra d'Ebre i Móra la Nova, 1891-1939. Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, octubre de 2017 (Daliner ; 14). ISBN 9788493767969.
- Molas i Batllori, Isidre. Els senadors carlins de Catalunya (1901-1923). Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2009.
- Prats i Salas, Joan. El carlisme sota la Restauració: el partit carlí a la província de Tarragona. Tarragona: Diputació de Tarragona : Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1990.
- Solé i Sabaté, Josep Maria; Villaroya Font, Joan. La repressió a la reraguarda de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.
- Villarroya Font, Joan. Violència i repressió a la reraguarda catalana: 1936-1939. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1988.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sampé Compte, Camil. «Serres i Lorán, Daniel». A: Diccionari biográfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Barcelona: Diputació de Barcelona, octubre de 2019, p. 423. ISBN 9788498038897.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Sampé, Camil. «Serres i Lorán, Daniel». Institut Ramon Muntaner. [Consulta: 6 desembre 2022].
- ↑ Sampé Compte, Camil. «Serres i Lorán, Daniel». A: Diccionari biográfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Barcelona: Diputació de Barcelona, octubre de 2019, p. 424-425. ISBN 9788498038897.