Dansa baixa
La dansa baixa (en francés: basse danse, en italià: bassadanza) fou la dansa cortesana més popular durant el s. XV i principis del XVI, especialment en la cort de Borgonya.
Característiques musicals[modifica]
Sovint era una combinació dels compassos 6/4 i 3/2, que permetien l'ús d'hemiolia. Quan es ballava, les parelles es movien tranquil·lament i amb gràcia amb un lent moviment de lliscament o caminant, alçant i baixant els cossos: d'aquests moviments en prové el nom. Més tard donà lloc al desenvolupament de la pavana.[1] La dansa baixa a vegades s'aparellava amb el turdió, a causa dels seus tempos contrastants, i tots dos es ballaven amb pavana–gallarda així com amb alemanda–courante, també en parelles.[2] El primer registre d'una dansa baixa data de la dècada de 1320, en un poema en occità de Raimon de Cornet, que assenyala que els joglars les interpretaven.[3]
Les cançons monòdiques es basaven en un tenor o cantus firmus; l'extensió de la coreografia solia derivar de cançons populars. En l'execució, 3 o 4 instrumentistes n'improvisaven la polifonia sobre la base del tenor. En altres casos, se n'escrivien diverses parts, tot i que en aquell temps les opcions relatives a la instrumentació es deixaven als intèrprets.[3]
La majoria de danses baises es feien en forma binària, amb cada secció repetida, com el "N.º 1: Basse danse" de Danseries de 4 parts de Pierre Attaignant, publicat al 1547.[3]
Coreografia[modifica]
En un tractat de la Biblioteca Reial de Bèlgica de Brussel·les, la informació sobre els elements de la dansa baixa (juntament amb la coreografia d'exemples concrets) s'ha conservat fins a l'actualitat. Les danses baixes incloïen quatre tipus de passos: pas simple, pas double, dé marxe (també conegut com a represa) i branle. També existeix la révérence, una reverència que normalment es feia abans o després de la dansa baixa.
- En un parell de passos simples, els ballarins fan dos passos (normalment a l'esquerra i després a la dreta) en el lapse d'un compàs de 6/4.
- En el pas doble, els ballarins fan tres passos en 3/2. Aquests passos aprofiten l'hemiolia de la dansa baixa.
- En el dé marxe, els ballarins fan un pas enrere i desplacen el pes cap endavant i després cap enrere en tres moviments en 3/2.
- En el branle, els ballarins fan un pas a l'esquerra, canviant el pes a l'esquerra, i després tanquen de nou en dos moviments en 6/4.
- La révérence, que apareix abans o després de la coreografia, es fa en un compàs.
Compositors i obres[modifica]
Les més famoses, potser, són les danses baixes aplegades el 1530 per Pierre Attaignant que hui romanen en Les publicacions de dansa d'Attaignant, que inclou les peces per a quatre veus que solien ser improvisades afegint-hi adorns melòdics (Attaignant rares vegades inclou l'ornamentació d'aquest tipus, tret de Pavin d'Albart, un adorn en la pavana Si je m'en vois).[4] Danses baixes d'aquesta col·lecció han estat revisades i gravades per diversos grups com Josef Ulsamer & Ulsamer Collegium.
 |
| ||||
| Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda | |||||
Referències[modifica]
- ↑ Cole, Richard: «Basse dance». OnMusic Dictionary. Consulta: 14-09-2008.
- ↑ «Western Music». Britannica Online Encyclopedia. Consulta: 14-09-2008.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Heartz, Daniel: «Basse danse». Grove Music Online, ed. L. Macy. Consulta: 14-09-2008.
- ↑ Thomas, Bernard: The Attaignant Dance Prints, vol. I. Pro Musica, 1972, pp. 3-4.
Bibliografia[modifica]
- Específica
- Almond, Russell: «Basse danse project». PBM. Consultat el 14-09-2008.
- Baert, Lieven: «Basse danse, Brussels ms 9085». Caagt.ugent.be. Consultat el 14-09-2008.
- Bukofzer, Manfred: A Polyphonic Basse Dance of the Renaissance. Dent, 1951.
- Gombosi, Otto: «About Dance and Dance Music in the Late Middle Ages». Musical Quarterly, 27 (3):289-305, 1941.
- Heartz, Daniel: «Basse danse». Grove Music Online, ed. L. Macy. Consultat el 14-09-2008.
- McGee, Timothy: Medieval Instrumental Dances. Indiana University Press, 2014 [1989].
- General
- Atles, Allan W. (ed.): Renaissance music. W. W. Norton, 1998. La música del Renaixement. Akal, 2002.
- Atles, Allan W. (ed.): Antologia de la música del Renaixement. Akal, 2002.
- Caldwell, John: Medieval Music. Indiana University Press, 1978.
- Gall, F. Alberto & Cattin, Giulio: Història de la música 2: El Medioevo I. Història de la música 3: El Medioevo II. Turner, 1987.
- Gallico, Claudio: Història de la música, 4. L'època de l'humanisme i del Renaixement. Turner, 1986.
- Gleason, Harold et al.: Music in the Middle Ages and Renaissance. Alfred Music, 1988.
- Hoppin, Richard: Medieval Music. W. W. Norton, 1978. La música medieval. Akal, 2000.
- Reese, Gustave: Music in the Middle Ages. W. W. Norton, 1940. La música en l'Edat Mitjana. Aliança, 1989.
- Reese, Gustave: Music in the Renaissance. W. W. Norton, 1954. La música en el Renaixement. Aliança, 1995 [1988].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dansa baixa |