Danu (hinduisme)
En el marc de la mitologia hinduista, 'Danu' és una deessa primordial no gaire coneguda. S'esmenta en el Rig-veda com a mare dels danavás i del drac Vritra.
- Danu , en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteració del sànscrit).
- दनु, en escriptura devanagari del sànscrit.
- Pronunciació: /dánu/.[1]
Etimologia[modifica]
Relacionat amb el terme sànscrit Danu: 'que dona', liberal, valent, conqueridor, prosperitat, aire, vent, un fluid, una gota, rosada; possiblement del verb dona: 'donar'.[1]
La paraula danu descriu les aigües primordials, que potser aquesta deessa personificava.[2] Aquest teònim prové de l'era proto-indoeuropea, i originalment sembla haver nomenat a una deessa de l'aigua. Queden restes a la deessa Danu del Rig-veda. Com 'pluja' o 'líquid', Danu es compara amb el avèstic danu: 'riu', que és l'origen de noms de rius com el Don, el Danubi, el Dniéper, el Dnièster, etc. També hi ha un riu Danu al Nepal. En sànscrit, la paraula danu com 'líquid' és generalment neutra, encara que en el Rig-veda ; 1.54 apareix com femení.
La Danu rigvédica és mare d'una raça de asuras anomenats danavás. Una forma abreujada del nom sembla haver estat Dona. Aquesta forma sobreviu en el nom grec Damater (Deméter o DeMáter, la mare Da), originalment també una deessa de l'aigua. El terme protoindoeuropeu *danu possiblement significa 'aigua fluvial, aigua corrent'.
La paraula irlandesa Danu no és idèntica a la vèdica Danu sinó que descendeix d'un protocelta *Danona, que pot contenir el sufix -on , que es troba també en altres teònims com Comare Maqonos o Maponos i Crotona.[3][4]
Llegenda rigvédica i puránica[modifica]
Al Rig-veda (1.32.9) -el text més antic de l'Índia, de mitjan II mil·lenni aC. - Danu és esmentada com la mare de Vritra (la serp o drac demoníac assassinat pel déu guerrer Indra).[5]
En l'hinduisme tardà (finals del I mil·lenni aC. .), Es va convertir en filla del patriarca Daksha i esposa del savi Kashiapa; segons el Brijat-samjitá (de Varahamihira), el Jari-Vamsha , el Majábharata (1.2520), el tercer capítol del Ramayana i el Visnú-Purana.[1] Al Shatapatha-bráhmana (1.6.3.9) apareix com Danaiú. [1]
Com deessa hinduista, Danu té dos temples a Bali (Indonèsia):
El monstre Danu[modifica]
Segons el tercer capítol del Ramayana , hi ha un Danu masculí, fill de la deessa Sri. Originalment era molt bonic, però va ofendre a Indra i aquest el va convertir en un monstre (kabandha). Per això rep el nom de Danu Kabandha, o Dánava.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Vegeu l'entrada 'Danu' que es troba poc abans del final de la segona columna de la [http: // www. sanskrit-lexicon.uni-koeln.de/cgi-bin/monier/serveimg.pl?file=/scans/MWScan/MWScanjpg/mw0468-dadari.jpg pàg. 468] en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Michelle Skye. Goddess Alive!: Inviting Celtic & Norse Goddesses Into Your Life. Llewellyn Worldwide, 2007, p. 128–. ISBN 978-0-7387-1080-8.
- ↑ Gerhard Kobler (2000): /www.koeblergerhard.de/germanistischewoerterbuecher/indogermanischeswoerterbuch/idgD.pdf Indogermanisches Wörterbuch (pàg. 181). 3a edició.
- ↑ Julius Pokorny: Pokorny & text_recno = 313 & root = leiden Indogermanisches etymologisches Wörterbuch Arxivat 2011-06-13 a Wayback Machine. (entrada 313).
- ↑ David Kinsley: Hindu goddesses: visions of the divine feminine in the hindu religious tradition (pàg. 6). Nova Delhi: Motilal Banarsidass, 1987 (reimprès el 2005). ISBN 81-208-0394-9.